24ª Mitja Marató de Barcelona

OBJECTIU ACONSEGUIT!

Com sabeu, el meu objectiu era ser finisher a la Mitja Marató de Barcelona el passat 16 de febrer, i puc dir, que ho he aconseguit. Potser m’hagués agradat fer un millor temps, però bé… amb un parell de setmanes d’entrenaments dolents, ja sabia a que m’enfrontava, així que puc estar contenta amb el resultat obtingut.

La meva parella i jo vam optar per anar en tren, amb tranquil·litat. Havíem quedat amb l’Eze i la Patrícia prop de l’Arc de Triomf a les 08:15, on parlaríem de com enfrontàvem aquests 21k, a donar-nos ànims i a fer-nos la foto de rigor. Jo estava força nerviosa, sabia que podia fer-ho, però no sabia en quines condicions. Però allà estava, a punt d’aconseguir el repte pel que porto entrenant uns quants mesos. Avui l’Eze em faria de llebre. Al calaix amb trobo amb la Rosa, companya de classe de l’institut i que en els últims mesos compartim passió per aquest esport. Em fa molt il·lusió veure-la!! Ens desitgem sort mútuament i ens concentrem ens els 21k que tenim per davant.

Km. 0 – 5

Vam sortir de l’últim calaix i va costar una mica trobar el ritme. Arribem al Paral·lel i tot i que és una zona que sempre m’ha imposat respecte, la passo bé, sense problemes. Trobo que porto bon ritme i un alè de confiança i positivisme s’apodera de mi. Ja estic corrent la meva primera mitja marató, i si, aquest cop porto dorsal. Abans d’arribar al km.5 ja agafem Gran Via i trobo que és un molt moment per tirar una mica més ràpid i rebaixar uns segons.

Km. 5 – 10

Em trobo bé, amb forces. Continuem per la Gran Via, que a diferencia d’altres vegades no es fa tant pesada. Accelero una mica al Pg. de Sant Joan i passem per Arc de Triomf, on el Jordi, està esperant i animant-nos! Això dona forces!  Continuem, i passem per c/Pallars, Pere IV, fins arribar al km. 10, on passo en 59 minuts, més lent del que volia, però bé, anem fent. (Nota mental: Per favor, he d’aprendre a beure i córrer a la vegada, quin merder amb el Gatorade!!) 

Km. 10 – 15

Tornem a la Gran Via, i aquest cop costa més. Es fa pesada fins arribar a Prim, que l’agafo amb ganes i intento recuperar una mica el que he perdut a Gran Via. Però, entrem a Diagonal, horrible, quin tram més horrible. Avorrit i llarg. Etern. Les meves cames van flaquejar una mica, el cansament començava a aparèixer i aquell tram no ajudava gens! Vaig veure que era un tram bastant odiat pels corredors així que no em vaig sentir sola! 🙂 Només desitjava que acabés. Després de passar el Fòrum, sabia que ja no quedava res!.

Km. 15 – 20 (+1)

Últim tram. Vaig lenta, perdo una mica el ritme, però no desisteixo. Ja ho tinc fet. Sé que no acabaré en dos hores, però sé que l’acabaré. És l’objectiu. L’Eze no deixa d’animar-me i això m’ajuda a intentar no baixar el ritme més. Sé que potser no puc anar més ràpid, però no vull anar més lenta. Arribem a Port Olímpic, vaig fent. Ja veig les Torres Mapfre, un cop allà, ja està fet. Continuo corrents i em prenc el gel. Continuo tirant i ja agafem el Carrer Marina. Només queda 1 kilòmetre! Girem i ja puc veure els arcs de meta. Els últims metres, últims crits d’ànim de l’Eze, trec forces i corro més ràpid. Passo l’arc de meta en 02:08:41.

No és el millor temps, però és el que he fet. Estic satisfeta perquè he fet la meva primera mitja marató. És una distancia que m’agrada i no serà l’última que faci. Ara toca recuperar-se i pensar en nous reptes. Que sí, que ja els tinc en ment i en breu els publicaré i els compartiré amb vosaltres.

De nou, he de donar gràcies a l’Eze, per acompanyar-me km a km en aquesta nova experiència i ser el meu padrí en 21k! Gràcies! L’any vinent si que seran 2 hores! 

I vosaltres? Ja he llegit algunes cròniques d’alguns de vosaltres i només us puc dir: Enhorabona!! Sou uns cracks!! A veure si en un futur, puc compartir alguna cursa amb algun de vosaltres i “empapar-me” dels vostres bons resultats!! 🙂

10 dies i més!

Doncs si, queden 10 dies per a que arribi la Mitja Marató de Barcelona; el meu primer gran repte d’aquest any 2014. (Dic primer, perque ja estic pensant en els propers reptes!)

Potser no he entrenat tot el que havia d’entrenar, però he entrenat i noto resultats. Estic satisfeta i tinc moltes ganes de que arribi el dia M! (M de Mitja, s’entén, no? :D)

Per una altra banda, ja estic inscrita a una 10k per al mes de març. Aquest cop, m’aniré a córrer a Gavà. Vaig valorar l’altimetria del recorregut i vaig pensar que potser podria ser una bona cursa per millorar temps. I bé, ja he començat a mirar altres curses per aquest any… m’agradaria fer totes les possibles de la Lliga Challenge 10K així com alguna mitja més! Alguna suggerència?

Us volia comentar que per Nadal vaig tenir un regalet per part dels meus cunyats. Compressors de la casa CompressSport. Feia temps que ho vaig estar mirant, i finalment els vaig aconseguir. Els vaig estrenar per l’entrenament que vaig fer a la Mitja de Terrassa. Trobo que son força necessaris per tirades llargues, per durant i després, ja que ajuden a la recuperació. Només en tinc un parell, però després de provar-lo, crec que miraré de comprar algun parell més.

En la meva humil opinió, m’han funcionat molt bé. Trobo que, tot i que potser el preu es pot considerar elevat, fan la funció correcta i no sap greu invertir en aquest tipus de material. Evitar lesions ho considero una bona inversió de futur!

Vosaltres en feu servir? Teniu predilecció per alguna marca? M’agradaria conèixer la vostra opinió! 

Hora d’esmorzar! (2/2)

En una entrada anterior, us vaig parlar de la civada, com un dels meus esmorzars favorits. I avui, us vull parlar del meu esmorzar per excel·lència. Els batuts de fruita i verdura.

Us he de confessar que tinc una adoració intensa per aquest tipus d’esmorzar. La batedora ha esdevingut la meva millor amiga.

De vegades els faig només de fruita, i d’altres de fruita i verdures. I en ambdós casos, hi ha un element que coincideix: el plàtan. Soc molt fanàtica dels plàtans, crec que podria alimentar-me només de plàtans. Paraula.

I sí, me’ls menjo amb cullera.

Quan faig batuts de fruita, la combinació acostuma a ser:

Aigua o llet vegetal + Plàtan + Altre tipus de fruita

I quan els faig de verdura, la combinació és molt semblant:

Aigua o llet vegetal + Plàtan + fruita (opcional) + fulla verda

Aliments de fulla verda; doncs aquí el que més faig servir és l’espinac (boníssim!), però tenim altres opcions com la bleda, fulles d’enciam, etc… Jugueu amb la vostra creativitat!

I per afegir a la recepta bàsica pots comptar amb les següents opcions.

  • 1-2 cullerades de llavors de chia, cànem o llí
  • 1 culleradeta de crema/puré de fruits secs
  • 1 scoop de proteïna (jo faig servir vegetal)
  • 1 cullerada de cacao en pols o de garrofa en pols
  • 1 culleradeta de “superaliments” (spirulina, gremen de blat, maca, lúcuma, espirulina, etc.)
  • 1 culleradeta d’espècies dolces (canyella o cardamom)
  • Una miiiica de gingebre fresc, pelat
  • Suc de mitja llimona
  • Un petit grapat d’herbes fresques  (alfàbrega, coriandre, julivert)

Tot a la batedora i llestos! Batim fins que obtinguem una textura cremosa, i mmm…!

Que no us faci por provar coses noves, de vegades pot ser que el resultat no sigui l’esperat, però d’altres… buff! el resultat pot ser increïble!! 

I per acabar, podem ficar cosetes per sobre i barrejar, com ara fruits secs crus, granola (o muesli),…

I pels que estigueu pensant en el tema calories. No hi penseu… El nostre cos no necessita números, necessita nutrients i aquests esmorzars son nutricionalment complets i deliciosos.

Hora d’esmorzar! (Part 1/2)

Segurament molts de vosaltres heu llegit milions de vegades que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Doncs bé, jo els hi dono la raó. Esmorzar bé, és bàsic per començar bé el dia.

No us faré apologia de com ha de ser un bon esmorzar, trobareu moltíssima informació per internet. Tot i així, us deixo un enllaç que explica en línies generals, perquè SI hem d’esmorzar.

Després d’haver dejunat tota la nit, l’esmorzar ajuda a mantenir estables els nivells de glucosa en la sang, permetent que la insulina metabolitzi el sucre de forma ordenada i constant. Del contrari, el sucre en sang es dispararia i el cos generaria un excés d’insulina, una situació que a llarg termini pot provocar greus problemes de salut, entre ells la diabetis. Font: www.etselquemenges.cat

Al llarg de la meva (curta) vida, he tastat diferent tipus d’esmorzar, però hi ha dos que predominen en el meu dia a dia. La civada i els batuts de fruita i verdura. Avui us parlaré de la civada.

Civada

La civada és un aliment molt saludable i molt energètic. Molt fàcil de preparar i amb un gust molt agradable. Son hidrats de carboni complexos; això vol dir que s’absorbeixen de forma lenta, i per tant, alliberen els seus sucres de forma lenta proporcionant un manteniment del nivell de sucre en sang de forma constant.

Aquí us faig cinc cèntims de les seves propietats:

  • Regulació del colesterol: un bol de civada disminueix el colesterol, redueix el risc associat a les malalties cardiovasculars, i a més, segons estudis de la Universitat de Harvard, qui menja civada cada dia presenta risc menor en un 29% de patir insuficiència cardíaca.
  • Millora l’estat de la pell i el cabell.
  • Regula el pes (Té la propietat de ser un regulador metabòlic, ajuda a depurar i cobreix possibles carències).
  • Ajuda la concentració.
  • Millora la vista. Degut a les grans quantitats de fibra lluita contra la degeneració macular.
  • Enforteix el sistema immunològic.

Podria continuar, però crec que amb aquestes ja us puc convèncer de que aquest aliment és un gran aliat a la nostra dieta, oi??

Jo, la prenc sovint (està a la posició nº2 del meu rànquing d’esmorzars preferits), i l’acostumo a cuinar amb beguda vegetal (normalment llet d’avellana o d’ametlla), amb llavors de chia i llí. Després li afegeixo fruita (nabius, plàtans, gerds), i llavors de carbassa. I ho podem acompanyar amb un té o un infusió.

Més endavant, us parlaré dels batuts de fruita, dels que soc una apassionada!! Aquests si que estan al nº1 del rànquing!!  De moment, us deixo alguna mostra dels meus esmorzars amb civada:

 

Mitja Marató de Terrassa 26/01/2014

Com ja sabeu (si aneu llegint el meu bloc de tant en tant) estic inscrita a la Mitja Marató de Barcelona. Aquesta hauria de ser la meva primera mitja però, coses de la vida, no ha estat així. Resulta que el passat diumenge, dia 26 de Gener, es celebrava la Mitja Marató de Terrassa. Tothom m’havia dit que no era la carrera ideal per debutar en aquesta distancia així que la vaig descartar. Ho potser no del tot. No em vaig inscriure, però vaig decidir afegir-me al recorregut per fer un entrenament d’uns 16-17 km.

Vaig arribar a les 09:45 a l’avinguda 22 de Juliol, on començava la cursa. Vaig escalfar una mica i em vaig posar de les últimes per no molestar als corredors inscrits. Va sonar el tret de sortida i els corredors van començar a córrer. En aquest moment vaig sentir molta enveja de tots els que anaven amb dorsal. Però bé, quan van sortir la gran majoria, jo també vaig començar a córrer. No tenia cap pressió, quan el meu cos digués prou, jo em sortiria del recorregut i llestos. Vaig anar sempre a la cua, intentant no molestar a ningú.

Els primers 5 kilòmetres els vaig fer sense cap problema. Alguna pujadeta, però res de l’altre món. Al km. 5.5, la cosa és va començar a complicar. Començava la pujada per c/ Sant Damià (si no recordo malament) que s’unia a la pujada de l’avinguda del Vallès; uns 2,5 km de pujada en total. Aquí les meves cames van començar a fer figa, però vaig reduir el meu pas i cap problema. Vam arribar al km. 8 i teniem un kilòmetre de recorregut pla, on vaig intentar recuperar una mica de temps, ja que en breu tornava una altre pujadeta.

Del km. 10 al 12, el recorregut es podia considerar força pla i de nou, vaig intentar recuperar una mica de temps. Anava segons el previst, arribar al km. 10 en una horeta aproximadament. Oh! Una baixada, genial…!! Bé, aquí també planer… aprofitem… Del km. 13 al 14 (avinguda Abat Marcet), tot pla i un gust poder córrer per aquí, on tants vespres he corregut esquivant gent.

Al km. 14 comença la Ronda de Ponent, on una pujadeta (no tant bèstia, crec) m’espera; però sé que després tinc un kilòmetre de baixada i que puc tornar a guanyar una mica de temps. Tot va força bé, recupero temps i forces, i així arribo al km. 17 on em prenc el gel. Aquí comença la pujada a la Rambla, que es fa eterna i inclús he de parar a caminar uns metres. Torno a córrer. Penso, “és un entrenament, pots parar i marxar cap a casa quan vulguis”. Però les meves cames continuen corrents. “En serio he de parar ARA? Al km. 17?? Només em queden 4 km per acabar, no pararé ara!!”

Continuo corrent. S’acaba la Rambla, però no pas la pujada. Agafem 22 de Juliol amb una altre pujada amb més nivell, si escau. Comença un tros més planer. Continuo corrent. Km. 19. De sobte veig al German i a la Sandra, prop de l’estació de Renfe i em comencen a animar. Em tornen les forces. Continuo corrent i somrient a la vegada. Començo a ser conscient que estic a punt d’acabar la meva primera mitja. Km. 20. Km. 20?? Som-hi!! Un kilòmetre!! Vull córrer més ràpid, però em costa. No pasa res, vas lenta, però continues corrent. Ja ho tinc!! Ja veig l’arc de meta, veig la gent passant i mirant els seus rellotges. Tots somriuen, tots estan satisfets.

mitjamaratoterrassa

Foto cortesia de: Blog Maldito (http://blogmaldito.com/)

Últims metres. Em surten les forces de no sé on, però surten. Últim sprint. No m’ho puc creure. Passo per l’arc de meta quan marca 2h 09m. De veritat? Acabo de fer la meva primera mitja?? Sí!! Començo a plorar de satisfacció i d’emoció. Ho he fet!!

En aquell moment moltes coses passen pel meu cap. L’has acabat, sí; però no és oficial. No importa, és quelcom personal. M’acabo de demostrar que soc capaç de córrer una mitja marató. Sense dorsal, sense xip, no surto a cap llistat però he fet la meva primera mitja. He fet la meva primera mitja!!

Ara, més motivada que mai; MITJA MARATÓ DE BARCELONA, T’ESTIC ESPERANT! 

Cursa Sant Antoni (Barcelona) 19.01.2014

I aquesta va ser la primera cursa de l’any. I crec que no podia haver començat millor.

El dissabte anterior al dia de la cursa, vaig anar a buscar el dorsal a la fira del corredor. Fira petitona, però eficaç. Arribo, agafo el meu dorsal, la meva samarreta i cap a casa. Quan vaig recollir el dorsal, vaig tenir molt bones sensacions amb el número. Tonteries meves, el número de dorsal em va donar bon rotllo.

Diumenge. Passem a buscar al Juan Carlos amb el cotxe i cap a Barcelona. Arribem ben puntuals al punt de trobada dels VeggieRunners per fer-nos la foto de rigor. Allà hi som l’Eze, el Juan Carlos, el Rafa i servidora. Comencen a caure les primeres gotes, però pensem que no plourà per la cursa…

…i que equivocats que anàvem. Quan ens disposem a posar-nos als nostres respectius calaixos de sortida, comença a ploure més fort i penso que aquesta serà la meva primera cursa amb pluja. Busco a la meva parella per posar-me el meu impermeable, però no el trobo i la cursa està a punt de començar, així que res. Escalfem una mica més i endavant.

Començo la cursa una mica desorientada. El meu rellotge no troba senyal de GPS (suposo per la pluja) i no sé a quin ritme estic corrent. Calculo que potser vaig a 5’10 o 5’20, però no n’estic segura. Al km.2 el meu rellotge dona senyals de vida i comença a funcionar. No anava desencaminada; mantinc el ritme i veig que efectivament porto un ritme 5’15”. La pluja continua, però veig que hi ha possibilitats de que escampi aviat. No sé si m’alegro o no, això de córrer amb pluja comença a tenir el seu punt.

Quan passem pel Mercat de Sant Antoni em sento bé, veig que estic mantenint un ritme estable, cosa que m’anima bastant per continuar així. Llavors, recordo que en breu toca passar pel meu amat Paral·lel i decideixo reduir el ritme una mica (5’35). Em sento bé, molt bé. Els kilòmetres em passen ràpid i em veig amb forces de tirar amb el ritme del principi, així que accelero una mica el ritme i em quedo 5’20” on vaig còmode.

Tornem a passar per la Gran Via, i això significa que la cosa ja s’acaba, així que toca accelerar una mica més, i intentar passar per l’últim arc amb un millor temps.

I sí, aconsegueixo la meva millor marca personal!! 00:56:23! Per una banda estic enormement contenta perque en cada cursa veig millores, però per una altre banda penso… joder! t’has quedat raspant els 55 minuts!

Així que la meva valoració és positiva, molt positiva!!

I un cop feta la cursa de Sant Antoni, ara sí… el meu proper objectiu és la Mitja Marató de Barcelona. Queda poc menys d’un mes per enfrontar-me als meus primers 21km, i començo a sentir nervis, molts nervis, però també una il·lusió enorme!

Quins son els vostres propers reptes??

(I amb aquesta entrada arribo al post 200!!!!)