Tag Archives: 10K

Cursa Bombers de Barcelona 10k

Bon dia!!

Sé que, des de l’última entrada ha plogut força. Ho sé. Però l’últim mes ha estat caòtic. Per sort, no caòtic de dolent, sinó de no parar, de canvis de rumb, de prendre decisions,… buff. Però bé, ja hi torno a ser. Perdoneu l’absència. Tinc varies entrades pendents de publicar així que ho aniré fent tan aviat em sigui possible. De moment, començaré pel principi, no?

Aquest últim mes, (si fa no fa, des de l’última cursa que vaig publicar) he entrenat més aviat poc. Però he entrenat, i vaig participar a dos curses. La molt coneguda “Cursa del Corte Inglés” i la mítica “Cursa Bombers de Barcelona“.

De la primera, poca cosa a dir que no coneguem. Molta gent, gran ambient, genial recorregut i poc civisme. Vaig córrer aquesta cursa amb la finalitat de preparar millor la Cursa Bombers, serem sincers.

Però la que realment m’interessa comentar és la Cursa Bombers. L’any passat no la vaig poder córrer ja que em vaig quedar sense inscriure’m i aquest any ho vaig fer. Tothom parlava (i parla) molt bé d’aquesta cursa, i jo volia poder opinar en primera persona.

cursa-bombers-2014-werun

Com sempre, em vaig llevar un parell d’hores abans per poder esmorzar el meu típic àpat de pre-cursa; un parell de plàtans i té vermell. Manies que té una. 🙂 La meva parella (groupie incondicional) i jo vàrem agafar el tren direcció Arc de Triomf. Vam arribar cap allà les 09:20 i de seguida, vàrem anar cap al Parc de la Ciutadella. Vaig veure aquella gentada i em vaig quedar parada. (A dia d’avui, encara em sorprèn la gentada que hi ha en aquests esdeveniments). Sortia en el calaix sub’56. No tenia cap objectiu en ment. (Ejem…) Bé, sí, el meu objectiu secret (tot i que diem que no tenim un objectiu a les curses – només vaig a gaudir (JA!) – sempre tenim alguna cosa en ment!) era mantenir-me en els 56. Degut a la meva forma física, sabia que no podia esperar molt més i vaig decidir ser realista. No descartava millorar temps, però el principal objectiu era no fer més d’aquesta marca. No valia tornar als 58-59 minuts. Ja no.

L’ambient que es respirava era d’admirar. Ànims per aquí i per allà, riures, il·lusió,… la veritat és que m’encanten els moments previs a les curses, es respira un ambient immillorable. Crec que és una de les coses que m’ha enamorat d’aquest esport. L’ambient tan sa que existeix.

Després de 5 minuts des del tret de sortida, el nostre calaix començava a córrer. Vaig intentar agafar un ritme decent sense oblidar que el Paral·lel estava a prop i havia de reservar una mica. Em sentia molt bé. Passem per Floridablanca i després apareix Gran Via, on vaig apretar una mica per recuperar una mica de temps. Continuo corrents a bon ritme fins arribar Passeig St Joan/Arc de Triomf. Continuem per la Ronda Sant Pere i arribem al punt que més em va agradar; Via Laietana. Era el primer cop que corria aquest tram (fins aquell dia mai, en el recorregut d’una cursa, havia corregut per aquí), i em va deixar encantada. Tot de baixada, i al principi, pots veure tota una marejada de samarretes blanques fins a on t’arriba la vista – wow! Em vaig sentir afortunada de poder participar a la cursa. Imatges com aquesta fan que qualsevol cursa valgui la pena. Així doncs, i després de netejar la baba produïda per la visió, vaig apretar una mica més en l’últim tram. Veig l’arc de meta, i miro el meu Nike. 55 minuts, no pot ser. Apreto més encara. No més de 56!!! Corro tot el que les cames donen de sí, i aconsegueixo pasar l’arc en 56 minuts clavats. 🙂 Repte aconseguit. 

CursaBombers001blog

La veritat, no serà l’últim cop que participi a aquesta cursa. Sempre que sigui possible repetiré, tot i que el cost d’inscripció em sembla una mica excessiu.

I vosaltres, vau córrer aquesta cursa? D’altres? 

Jo, de moment, no tinc cap cursa en ment (almenys a curt termini). Molta gent em parla de la cursa DIR (la que corre per la Diagonal), però no m’acabo de decidir. Algú la corre?

A llarg termini sí. La idea és córrer el proper 7 de setembre la Mitja Marató de Sabadell, però ja us explicaré millor en un proper post.

A reveure!! 🙂

10k Gavà (02.03.2014)

Doncs sí, he afegit una altre cursa al meu “palmarès”. Aquesta, és una d’aquelles curses a les que vas sense cap tipus de pretensions. Perquè sí, perquè et ve de gust. D’aquelles curses a les que només vas a gaudir. El cosí de la meva parella, un crack en això del running en particular i de l’esport en general,  es va inscriure per aconseguir estar en les primeres posicions, i fent un cop d’ull, vaig veure que el recorregut era força pla. I vaig pensar, per què no? Pot estar bé! I sense pensar-ho gaire em vaig inscriure.

I avui era el dia. La idea era sortir de casa cap allà les 7 del matí per anar sense presses, m’agrada arribar d’hora i gaudir de l’ambient. Tot i que em vaig despertar més tard d’allò previst, i del control d’alcoholèmia sobtat a la carretera, vam arribar amb el temps suficient per recollir el dorsal, escalfar una mica i comentar la jugada. Aquest cop no hi ha havia plantejament, l’estratègia era córrer.  🙂 

A les 08:50 vaig anar cap a l’arc de sortida per agafar lloc, ja que no hi havia calaixos. (La cursa de 10k començava a les 9, i els 21k a les 9:45). El tret de sortida va sonar puntual. Rellotge en marxa i comencem! Al començar vaig buscar la llebre de 50 minuts i la de 55, però no la vaig trobar, només veia que als primers quilòmetres tenia la de 45 davant. Mirava enrere però cap rastre. (Després em vaig assabentar que efectivament no hi va haver llebre!) El primer km vaig anar molt ràpid. Crec que ha sigut el quilometre més ràpid en la meva curta vida de runner (cal remarcar que era baixada).En els següents quilòmetres vaig reduir el ritme, la meva idea era mantenir-me en 5’35” aproximadament, i crec que ho vaig aconseguir si fa no fa. El recorregut era pla, a través de polígon industrial, de vegades es feia pesat i intentava que “l’avorriment” no em fes perdre el ritme. Però anaven passant els quilòmetres i jo em sentia bé. Estava gaudint, només corria i era feliç. 

L’últim tram era de pujada i tot i que vaig intentar mantenir el ritme, vaig reduir una mica.

Quan ja entrava a les pistes d’atletisme, on acabaven els 10k, veia que el rellotge marcava quasi els 55′ i vaig decidir fer un sprint final. Volia ser sub55, era el moment. I sí, vaig passar per l’arc de meta en 54:54!

Així doncs… valoració?? Molt satisfeta! Millor marca personal, he fet el meu quilòmetre més ràpid i he aconseguit ser sub55! 

I vosaltres? Heu participat en alguna cursa aquest cap de setmana?

Run | V Cursa Sant Cugat DIR 2013

El passat diumenge, va tenir lloc la V Cursa Sant cugat DIR’13, curses de 5 i 10K que recorrien part dels indrets més característics de Sant Cugat. Jo vaig córrer la cursa de 10K. Last Sunday, took place the V Cursa Sant Cugat DIR’13, a 5K & 10K race that went across the most characteristic places of Sant Cugat (close to Barcelona). I ran the 10K one.

La veritat és que no em sentia preparada per aquesta cursa, no havia entrenat molt, però allà hi era. Sempre hem de ser positius, perque tot i que els meus entrenaments van ser escassos, jo em sentia bé i força relaxada. La cursa va començar a les 9 del matí. Vaig arribar cap allà les 8 per escalfar i perque m’agrada moltíssim l’ambient previ a una cursa. I was not ready for this race, since I hadn’t trained too much, but I was there. We always have to be positive, because although my workouts were short, I was fine and I felt very relaxed. The race started at 9am, I was already there at 8am to warm-up and because I like to feel the atmosphere prior to a race.

La cursa va començar molt puntual, després d’un minut de silenci pel corredor que va morir a la Mitja Marató de Sant Cugat 3 setmanes enrere. 3000 runners van començar a córrer. Els dos primers km no vaig córrer tant bé com podia, no coneixia el recorregut, però sabia que la cursa tenia algunes pujades i baixades, i vaig pensar que la millor opció era reservar forces. The race started on time, after a minute of silence for the runner who died in the half-marathon in San Cugat three weeks ago, and 3000 runners began to run. We started, and the first 2 kilometers I didn’t run as fast as I could, I did not know the route, but I knew that the race had some uphills and downhills, and I believed that the best option was to reserve forces.

Llavors, a partir del km 3 em vaig sentir molt més còmoda i vaig millorar el ritme. Aproximadament al km 8, el meu ritme va baixar una mica, però no hi havia problema. Estava controlant. A l’últim km vaig decidir accelerar el ritme i fer un sprint per intentar millorar el meu temps. I sí, ho vaig tornar a fer. MMP! El meu temps va ser de 58 minuts (un minut menys de l’última cursa!) However, from the 3rd kilometer I felt much more comfortable and improved the pace a bit. Around 8 kilometer my pace was downer a bit but I felt fine. The last kilometer I decided to accelerate my pace and do a good sprint to try to improve my last mark. And I did it again. My time was 58 minutes (a minute less than the last race!)

Estic contenta i satisfeta. Veig que de mica en mica milloro les meves marques, i crec que puc millorar a la Jean Bouin (Novembre). Podeu veure les curses a la barra lateral del blog. I am very happy and satisfied. I see that little by little I’m improving my time, and I believe strongly that I can do well at the Jean Bouin race – the race I will run in November (you can see in the sidebar of the blog).  🙂

I vosaltres,… And you…

Quina ha sigut la vostra última cursa? I el vostre millor temps? El proper objectiu?

What was your last race? What was your best time? And your next goal?