Tag Archives: barcelona

Cursa Bombers de Barcelona 10k

Bon dia!!

Sé que, des de l’última entrada ha plogut força. Ho sé. Però l’últim mes ha estat caòtic. Per sort, no caòtic de dolent, sinó de no parar, de canvis de rumb, de prendre decisions,… buff. Però bé, ja hi torno a ser. Perdoneu l’absència. Tinc varies entrades pendents de publicar així que ho aniré fent tan aviat em sigui possible. De moment, començaré pel principi, no?

Aquest últim mes, (si fa no fa, des de l’última cursa que vaig publicar) he entrenat més aviat poc. Però he entrenat, i vaig participar a dos curses. La molt coneguda “Cursa del Corte Inglés” i la mítica “Cursa Bombers de Barcelona“.

De la primera, poca cosa a dir que no coneguem. Molta gent, gran ambient, genial recorregut i poc civisme. Vaig córrer aquesta cursa amb la finalitat de preparar millor la Cursa Bombers, serem sincers.

Però la que realment m’interessa comentar és la Cursa Bombers. L’any passat no la vaig poder córrer ja que em vaig quedar sense inscriure’m i aquest any ho vaig fer. Tothom parlava (i parla) molt bé d’aquesta cursa, i jo volia poder opinar en primera persona.

cursa-bombers-2014-werun

Com sempre, em vaig llevar un parell d’hores abans per poder esmorzar el meu típic àpat de pre-cursa; un parell de plàtans i té vermell. Manies que té una. 🙂 La meva parella (groupie incondicional) i jo vàrem agafar el tren direcció Arc de Triomf. Vam arribar cap allà les 09:20 i de seguida, vàrem anar cap al Parc de la Ciutadella. Vaig veure aquella gentada i em vaig quedar parada. (A dia d’avui, encara em sorprèn la gentada que hi ha en aquests esdeveniments). Sortia en el calaix sub’56. No tenia cap objectiu en ment. (Ejem…) Bé, sí, el meu objectiu secret (tot i que diem que no tenim un objectiu a les curses – només vaig a gaudir (JA!) – sempre tenim alguna cosa en ment!) era mantenir-me en els 56. Degut a la meva forma física, sabia que no podia esperar molt més i vaig decidir ser realista. No descartava millorar temps, però el principal objectiu era no fer més d’aquesta marca. No valia tornar als 58-59 minuts. Ja no.

L’ambient que es respirava era d’admirar. Ànims per aquí i per allà, riures, il·lusió,… la veritat és que m’encanten els moments previs a les curses, es respira un ambient immillorable. Crec que és una de les coses que m’ha enamorat d’aquest esport. L’ambient tan sa que existeix.

Després de 5 minuts des del tret de sortida, el nostre calaix començava a córrer. Vaig intentar agafar un ritme decent sense oblidar que el Paral·lel estava a prop i havia de reservar una mica. Em sentia molt bé. Passem per Floridablanca i després apareix Gran Via, on vaig apretar una mica per recuperar una mica de temps. Continuo corrents a bon ritme fins arribar Passeig St Joan/Arc de Triomf. Continuem per la Ronda Sant Pere i arribem al punt que més em va agradar; Via Laietana. Era el primer cop que corria aquest tram (fins aquell dia mai, en el recorregut d’una cursa, havia corregut per aquí), i em va deixar encantada. Tot de baixada, i al principi, pots veure tota una marejada de samarretes blanques fins a on t’arriba la vista – wow! Em vaig sentir afortunada de poder participar a la cursa. Imatges com aquesta fan que qualsevol cursa valgui la pena. Així doncs, i després de netejar la baba produïda per la visió, vaig apretar una mica més en l’últim tram. Veig l’arc de meta, i miro el meu Nike. 55 minuts, no pot ser. Apreto més encara. No més de 56!!! Corro tot el que les cames donen de sí, i aconsegueixo pasar l’arc en 56 minuts clavats. 🙂 Repte aconseguit. 

CursaBombers001blog

La veritat, no serà l’últim cop que participi a aquesta cursa. Sempre que sigui possible repetiré, tot i que el cost d’inscripció em sembla una mica excessiu.

I vosaltres, vau córrer aquesta cursa? D’altres? 

Jo, de moment, no tinc cap cursa en ment (almenys a curt termini). Molta gent em parla de la cursa DIR (la que corre per la Diagonal), però no m’acabo de decidir. Algú la corre?

A llarg termini sí. La idea és córrer el proper 7 de setembre la Mitja Marató de Sabadell, però ja us explicaré millor en un proper post.

A reveure!! 🙂

10k Gavà (02.03.2014)

Doncs sí, he afegit una altre cursa al meu “palmarès”. Aquesta, és una d’aquelles curses a les que vas sense cap tipus de pretensions. Perquè sí, perquè et ve de gust. D’aquelles curses a les que només vas a gaudir. El cosí de la meva parella, un crack en això del running en particular i de l’esport en general,  es va inscriure per aconseguir estar en les primeres posicions, i fent un cop d’ull, vaig veure que el recorregut era força pla. I vaig pensar, per què no? Pot estar bé! I sense pensar-ho gaire em vaig inscriure.

I avui era el dia. La idea era sortir de casa cap allà les 7 del matí per anar sense presses, m’agrada arribar d’hora i gaudir de l’ambient. Tot i que em vaig despertar més tard d’allò previst, i del control d’alcoholèmia sobtat a la carretera, vam arribar amb el temps suficient per recollir el dorsal, escalfar una mica i comentar la jugada. Aquest cop no hi ha havia plantejament, l’estratègia era córrer.  🙂 

A les 08:50 vaig anar cap a l’arc de sortida per agafar lloc, ja que no hi havia calaixos. (La cursa de 10k començava a les 9, i els 21k a les 9:45). El tret de sortida va sonar puntual. Rellotge en marxa i comencem! Al començar vaig buscar la llebre de 50 minuts i la de 55, però no la vaig trobar, només veia que als primers quilòmetres tenia la de 45 davant. Mirava enrere però cap rastre. (Després em vaig assabentar que efectivament no hi va haver llebre!) El primer km vaig anar molt ràpid. Crec que ha sigut el quilometre més ràpid en la meva curta vida de runner (cal remarcar que era baixada).En els següents quilòmetres vaig reduir el ritme, la meva idea era mantenir-me en 5’35” aproximadament, i crec que ho vaig aconseguir si fa no fa. El recorregut era pla, a través de polígon industrial, de vegades es feia pesat i intentava que “l’avorriment” no em fes perdre el ritme. Però anaven passant els quilòmetres i jo em sentia bé. Estava gaudint, només corria i era feliç. 

L’últim tram era de pujada i tot i que vaig intentar mantenir el ritme, vaig reduir una mica.

Quan ja entrava a les pistes d’atletisme, on acabaven els 10k, veia que el rellotge marcava quasi els 55′ i vaig decidir fer un sprint final. Volia ser sub55, era el moment. I sí, vaig passar per l’arc de meta en 54:54!

Així doncs… valoració?? Molt satisfeta! Millor marca personal, he fet el meu quilòmetre més ràpid i he aconseguit ser sub55! 

I vosaltres? Heu participat en alguna cursa aquest cap de setmana?

24ª Mitja Marató de Barcelona

OBJECTIU ACONSEGUIT!

Com sabeu, el meu objectiu era ser finisher a la Mitja Marató de Barcelona el passat 16 de febrer, i puc dir, que ho he aconseguit. Potser m’hagués agradat fer un millor temps, però bé… amb un parell de setmanes d’entrenaments dolents, ja sabia a que m’enfrontava, així que puc estar contenta amb el resultat obtingut.

La meva parella i jo vam optar per anar en tren, amb tranquil·litat. Havíem quedat amb l’Eze i la Patrícia prop de l’Arc de Triomf a les 08:15, on parlaríem de com enfrontàvem aquests 21k, a donar-nos ànims i a fer-nos la foto de rigor. Jo estava força nerviosa, sabia que podia fer-ho, però no sabia en quines condicions. Però allà estava, a punt d’aconseguir el repte pel que porto entrenant uns quants mesos. Avui l’Eze em faria de llebre. Al calaix amb trobo amb la Rosa, companya de classe de l’institut i que en els últims mesos compartim passió per aquest esport. Em fa molt il·lusió veure-la!! Ens desitgem sort mútuament i ens concentrem ens els 21k que tenim per davant.

Km. 0 – 5

Vam sortir de l’últim calaix i va costar una mica trobar el ritme. Arribem al Paral·lel i tot i que és una zona que sempre m’ha imposat respecte, la passo bé, sense problemes. Trobo que porto bon ritme i un alè de confiança i positivisme s’apodera de mi. Ja estic corrent la meva primera mitja marató, i si, aquest cop porto dorsal. Abans d’arribar al km.5 ja agafem Gran Via i trobo que és un molt moment per tirar una mica més ràpid i rebaixar uns segons.

Km. 5 – 10

Em trobo bé, amb forces. Continuem per la Gran Via, que a diferencia d’altres vegades no es fa tant pesada. Accelero una mica al Pg. de Sant Joan i passem per Arc de Triomf, on el Jordi, està esperant i animant-nos! Això dona forces!  Continuem, i passem per c/Pallars, Pere IV, fins arribar al km. 10, on passo en 59 minuts, més lent del que volia, però bé, anem fent. (Nota mental: Per favor, he d’aprendre a beure i córrer a la vegada, quin merder amb el Gatorade!!) 

Km. 10 – 15

Tornem a la Gran Via, i aquest cop costa més. Es fa pesada fins arribar a Prim, que l’agafo amb ganes i intento recuperar una mica el que he perdut a Gran Via. Però, entrem a Diagonal, horrible, quin tram més horrible. Avorrit i llarg. Etern. Les meves cames van flaquejar una mica, el cansament començava a aparèixer i aquell tram no ajudava gens! Vaig veure que era un tram bastant odiat pels corredors així que no em vaig sentir sola! 🙂 Només desitjava que acabés. Després de passar el Fòrum, sabia que ja no quedava res!.

Km. 15 – 20 (+1)

Últim tram. Vaig lenta, perdo una mica el ritme, però no desisteixo. Ja ho tinc fet. Sé que no acabaré en dos hores, però sé que l’acabaré. És l’objectiu. L’Eze no deixa d’animar-me i això m’ajuda a intentar no baixar el ritme més. Sé que potser no puc anar més ràpid, però no vull anar més lenta. Arribem a Port Olímpic, vaig fent. Ja veig les Torres Mapfre, un cop allà, ja està fet. Continuo corrents i em prenc el gel. Continuo tirant i ja agafem el Carrer Marina. Només queda 1 kilòmetre! Girem i ja puc veure els arcs de meta. Els últims metres, últims crits d’ànim de l’Eze, trec forces i corro més ràpid. Passo l’arc de meta en 02:08:41.

No és el millor temps, però és el que he fet. Estic satisfeta perquè he fet la meva primera mitja marató. És una distancia que m’agrada i no serà l’última que faci. Ara toca recuperar-se i pensar en nous reptes. Que sí, que ja els tinc en ment i en breu els publicaré i els compartiré amb vosaltres.

De nou, he de donar gràcies a l’Eze, per acompanyar-me km a km en aquesta nova experiència i ser el meu padrí en 21k! Gràcies! L’any vinent si que seran 2 hores! 

I vosaltres? Ja he llegit algunes cròniques d’alguns de vosaltres i només us puc dir: Enhorabona!! Sou uns cracks!! A veure si en un futur, puc compartir alguna cursa amb algun de vosaltres i “empapar-me” dels vostres bons resultats!! 🙂

Mitja Marató de Terrassa 26/01/2014

Com ja sabeu (si aneu llegint el meu bloc de tant en tant) estic inscrita a la Mitja Marató de Barcelona. Aquesta hauria de ser la meva primera mitja però, coses de la vida, no ha estat així. Resulta que el passat diumenge, dia 26 de Gener, es celebrava la Mitja Marató de Terrassa. Tothom m’havia dit que no era la carrera ideal per debutar en aquesta distancia així que la vaig descartar. Ho potser no del tot. No em vaig inscriure, però vaig decidir afegir-me al recorregut per fer un entrenament d’uns 16-17 km.

Vaig arribar a les 09:45 a l’avinguda 22 de Juliol, on començava la cursa. Vaig escalfar una mica i em vaig posar de les últimes per no molestar als corredors inscrits. Va sonar el tret de sortida i els corredors van començar a córrer. En aquest moment vaig sentir molta enveja de tots els que anaven amb dorsal. Però bé, quan van sortir la gran majoria, jo també vaig començar a córrer. No tenia cap pressió, quan el meu cos digués prou, jo em sortiria del recorregut i llestos. Vaig anar sempre a la cua, intentant no molestar a ningú.

Els primers 5 kilòmetres els vaig fer sense cap problema. Alguna pujadeta, però res de l’altre món. Al km. 5.5, la cosa és va començar a complicar. Començava la pujada per c/ Sant Damià (si no recordo malament) que s’unia a la pujada de l’avinguda del Vallès; uns 2,5 km de pujada en total. Aquí les meves cames van començar a fer figa, però vaig reduir el meu pas i cap problema. Vam arribar al km. 8 i teniem un kilòmetre de recorregut pla, on vaig intentar recuperar una mica de temps, ja que en breu tornava una altre pujadeta.

Del km. 10 al 12, el recorregut es podia considerar força pla i de nou, vaig intentar recuperar una mica de temps. Anava segons el previst, arribar al km. 10 en una horeta aproximadament. Oh! Una baixada, genial…!! Bé, aquí també planer… aprofitem… Del km. 13 al 14 (avinguda Abat Marcet), tot pla i un gust poder córrer per aquí, on tants vespres he corregut esquivant gent.

Al km. 14 comença la Ronda de Ponent, on una pujadeta (no tant bèstia, crec) m’espera; però sé que després tinc un kilòmetre de baixada i que puc tornar a guanyar una mica de temps. Tot va força bé, recupero temps i forces, i així arribo al km. 17 on em prenc el gel. Aquí comença la pujada a la Rambla, que es fa eterna i inclús he de parar a caminar uns metres. Torno a córrer. Penso, “és un entrenament, pots parar i marxar cap a casa quan vulguis”. Però les meves cames continuen corrents. “En serio he de parar ARA? Al km. 17?? Només em queden 4 km per acabar, no pararé ara!!”

Continuo corrent. S’acaba la Rambla, però no pas la pujada. Agafem 22 de Juliol amb una altre pujada amb més nivell, si escau. Comença un tros més planer. Continuo corrent. Km. 19. De sobte veig al German i a la Sandra, prop de l’estació de Renfe i em comencen a animar. Em tornen les forces. Continuo corrent i somrient a la vegada. Començo a ser conscient que estic a punt d’acabar la meva primera mitja. Km. 20. Km. 20?? Som-hi!! Un kilòmetre!! Vull córrer més ràpid, però em costa. No pasa res, vas lenta, però continues corrent. Ja ho tinc!! Ja veig l’arc de meta, veig la gent passant i mirant els seus rellotges. Tots somriuen, tots estan satisfets.

mitjamaratoterrassa

Foto cortesia de: Blog Maldito (http://blogmaldito.com/)

Últims metres. Em surten les forces de no sé on, però surten. Últim sprint. No m’ho puc creure. Passo per l’arc de meta quan marca 2h 09m. De veritat? Acabo de fer la meva primera mitja?? Sí!! Començo a plorar de satisfacció i d’emoció. Ho he fet!!

En aquell moment moltes coses passen pel meu cap. L’has acabat, sí; però no és oficial. No importa, és quelcom personal. M’acabo de demostrar que soc capaç de córrer una mitja marató. Sense dorsal, sense xip, no surto a cap llistat però he fet la meva primera mitja. He fet la meva primera mitja!!

Ara, més motivada que mai; MITJA MARATÓ DE BARCELONA, T’ESTIC ESPERANT! 

Cursa Sant Antoni (Barcelona) 19.01.2014

I aquesta va ser la primera cursa de l’any. I crec que no podia haver començat millor.

El dissabte anterior al dia de la cursa, vaig anar a buscar el dorsal a la fira del corredor. Fira petitona, però eficaç. Arribo, agafo el meu dorsal, la meva samarreta i cap a casa. Quan vaig recollir el dorsal, vaig tenir molt bones sensacions amb el número. Tonteries meves, el número de dorsal em va donar bon rotllo.

Diumenge. Passem a buscar al Juan Carlos amb el cotxe i cap a Barcelona. Arribem ben puntuals al punt de trobada dels VeggieRunners per fer-nos la foto de rigor. Allà hi som l’Eze, el Juan Carlos, el Rafa i servidora. Comencen a caure les primeres gotes, però pensem que no plourà per la cursa…

…i que equivocats que anàvem. Quan ens disposem a posar-nos als nostres respectius calaixos de sortida, comença a ploure més fort i penso que aquesta serà la meva primera cursa amb pluja. Busco a la meva parella per posar-me el meu impermeable, però no el trobo i la cursa està a punt de començar, així que res. Escalfem una mica més i endavant.

Començo la cursa una mica desorientada. El meu rellotge no troba senyal de GPS (suposo per la pluja) i no sé a quin ritme estic corrent. Calculo que potser vaig a 5’10 o 5’20, però no n’estic segura. Al km.2 el meu rellotge dona senyals de vida i comença a funcionar. No anava desencaminada; mantinc el ritme i veig que efectivament porto un ritme 5’15”. La pluja continua, però veig que hi ha possibilitats de que escampi aviat. No sé si m’alegro o no, això de córrer amb pluja comença a tenir el seu punt.

Quan passem pel Mercat de Sant Antoni em sento bé, veig que estic mantenint un ritme estable, cosa que m’anima bastant per continuar així. Llavors, recordo que en breu toca passar pel meu amat Paral·lel i decideixo reduir el ritme una mica (5’35). Em sento bé, molt bé. Els kilòmetres em passen ràpid i em veig amb forces de tirar amb el ritme del principi, així que accelero una mica el ritme i em quedo 5’20” on vaig còmode.

Tornem a passar per la Gran Via, i això significa que la cosa ja s’acaba, així que toca accelerar una mica més, i intentar passar per l’últim arc amb un millor temps.

I sí, aconsegueixo la meva millor marca personal!! 00:56:23! Per una banda estic enormement contenta perque en cada cursa veig millores, però per una altre banda penso… joder! t’has quedat raspant els 55 minuts!

Així que la meva valoració és positiva, molt positiva!!

I un cop feta la cursa de Sant Antoni, ara sí… el meu proper objectiu és la Mitja Marató de Barcelona. Queda poc menys d’un mes per enfrontar-me als meus primers 21km, i començo a sentir nervis, molts nervis, però també una il·lusió enorme!

Quins son els vostres propers reptes??

(I amb aquesta entrada arribo al post 200!!!!)

2013: Un any de curses

En un post anterior vaig avançar que faria un post resum de totes les curses de l’any que fa res hem deixat enrere. La veritat és que m’hagués agradat fer-ho abans, però fins avui no m’he posat. I told you in my last post that I wanted to do a short brief of all the races I ran last year. 

Al 2013 vaig participar en 13 curses. Not bad. Bon número. I participated in 13 races in 2013. Not bad, it’s a good average. 

20/01/2013 – Cursa Sant Antoni (Barcelona) 10K | Time: 01:04:33

Primera cursa de l’any 2013. Tot i que vaig fer els meus millors 10K d’aleshores, no vaig estar gens satisfeta amb el resultat. First race of the year. Although I did my best 10K then, I wasn’t proud with the result.

En aquesta cursa em vaig “estrenar” com a VeggieRunner, i vaig conèixer a l’Eze. It was my 1st race as a Veggie Runner and there, I met Eze. 

27/01/2013 – Cursa Memorial Santi Centelles (Terrassa) 5K | Time: 00:28:49

Primera cursa que vaig compartir amb el meu germà; i també la primera cursa on em vaig lesionar i va ser de la manera més tonta. Volia fer un temps decent i vaig decidir fer un sprint final. I bé, la resta ja us ho podeu imaginar; aquest sprint em va jugar una mala passada i el meu peu no va respondre bé. Resultat: Un esquinç que no vaig curar bé i em va tenir quasi dos mesos fora de l’asfalt.

It was the first race that I ran with my brother; and the first one where I was injured. I wanted to do a decent mark and I decided to finish the race with an epic sprint, but it was an epic fail. You can imagine how the story finished… Two months without running.

07/04/2013 – Cursa El Corte Inglés (Barcelona) – 10,700K  | Time: 01:12:39

Moment de la reaparició. Torno a córrer amb el meu germà. Aquí no busco ni millorar temps (no és la millor carrera per fer-ho), ni res per l’estil. El meu objectiu és posar a provar el peu.

Acabo la carrera, lenta, però l’acabo. Llavors m’adono que necessito tornar a entrenar més i donar-li més rodatge al peu.

Time to return. Another race with my brother. This time, I don’t want to improve my time (it’s not the best moment to do it), my goal is to check my feet. I finished the race like a turtle, but I finished. Then, I realise that I need to train more in order to get fit. 

05/05/2013 – 5K California Sports (Terrassa)  | Time: 00:29:03

Cursa a la meva ciutat. Pujada i baixa. Busco millorar temps, però no és possible i mal temps merescut. Em vaig encantar i el temps va ser horrible. Al 2014 toca la revenja. 🙂

Race in my city. Uphill and downhill. I tried to improve my time but it was not possible. I deserved the bad result. 2014 will be the time of the revenge. 🙂

19/05/2013 – 8,5K Cursa de Vallparadís (Terrassa) | Time: 00:49:50

Cursa que agafo amb moltes ganes i tot que no és la meva millor cursa, vaig estar força satisfeta del resultat. Vaig tenir l’oportunitat de compartir cursa amb el Ferran.

Com l’altre, espero millorar temps al 2014.

I really wanted to run that race and althought it was not my best race, I felt proud with the result. I could share it with Ferran. As the last one, I hope to improve my mark in 2014.

29/06/2013 – Cursa Festa Major de Terrassa (Terrassa) – 7,5K

Si no vaig tenir prou amb un esquinç a principis d’any, tornem’hi. Marxo de vacances de setmana santa amb un estat de forma bo, i torno coixa. Un “petit” accident familiar amb un cotxe em deixa quasi un mes sense córrer.

Penso que tornar a l’asfalt per la Festa Major de Terrassa podria ser bona idea i m’apunto. Corro la cursa sense entrenar i amb la intenció d’acabar-la. Sí, la vaig acabar, però molt frustrada, amb un temps de pena.

If one sprain was not enough, the second one came in Easter. I went in Amsterdam for Easter, I felt great and I had a little accident there. 😦 So I wanted to run again for another race in June and my goal was just finish. And, I finished the race but I was disappointed. 

08/09/2013 – 35a Cursa Popular de Festa Major de Sabadell – 7K | Time: 00:39:51

Estiu sense curses, però amb entrenaments de qualitat i bona motivació. M’apunto a la cursa de la Festa Major de Sabadell per veure resultats i els veig. Sí! Em sento genial, amb un bon estat de forma, cosa que m’anima a continuar entrenant igual i a plantejar-me altres reptes.

I didn’t participate in any race in summer but I did some good quality trainings and my motivation was high. I decided to run another race in Septembre in order to check my improvements and I did. Good results arrive and it inspired me to keep my motivation and think about new goals.

15/09/2013 – Cursa de la Mercè 2013 – 10K | Time: 00:59:19

La Mercè va ser on em vaig proposar baixar de l’hora als 10K, i ho vaig aconseguir. Justeta, però meta aconseguida.

La Mercè was where I decided to improve my mark in 10K and I got it. I did by a bit, but goal achieved.

20/10/2013 – V Cursa Sant Cugat DIR 10K | Time: 00:58:06

Primer cop que participava en aquesta cursa i em va agradar força. Bon ambient i un bon recorregut. Aconsegueixo millorar el meu temps en quasi un minut. 🙂

First time that I ran this race and it was good. Nice atmosphere and good itinerary. I got my best time in 10k.

10/11/2013 – Cursa de la Dona 2013 – 6,7K | Time: 00:36:14

Aquesta cursa va ser la meva primera cursa oficial, gràcies a la meva cunyada i amiga Ahlai. Al 2012 vaig fer un temps de 41 minuts, així que al 2013 creuar l’arc de meta en 36 minuts va ser la prova que 2013 va valer la pena en quant a entrenaments.

The first I participated in this race was in 2012, thanks to my sister-in-law and friend Ahlai. Then, my mark was 41′ and in 2013 was 36′. Good improvement! Good for me!

24/11/2013 – 90º Jean Bouin – 10K | Time: 00:59:44

Després de la cursa de la dona, els meus entrenaments son pocs, i això em passa factura per la Jean Bouin, tot i que milloro temps respecte l’any 2012. Mala marca i bona companyia. Cursa on ens trobem alguns de l’equip i que em fan plantejar-me nous reptes pel 2014.

After the Cursa de la Dona, my trainings were awful and limited and the result in Jean Bouin was AWFUL! (althought I improved my 2012 mark). Bad time but in good company. I met more VeggieRunners and I began to think about new challenges for 2014.

26/12/2013 – XII Cursa del Riu Ripoll – 9,2K | Time: 00:53:32

Després del mal sabor de boca de la Jean Bouin, torno a reprendre els entrenaments, que estan destinats a la Mitja Marató de Barcelona. Aquests entrenaments es noten i aconsegueixo un bon temps. 7 minuts més ràpida que l’any passat a la mateixa cursa. Sí!

After the bad taste in Jean Bouin, I was training hard in order to improve my run. This training makes that I could get an awesome mark in this race. 

31/12/2013 – 2ª Cursa de Cap d’Any de Sabadell: La Nostra! – 5K | Time: 00:26:11

Última cursa de l’any i per sort acomiado l’any amb bones sensacions i bons resultats (tot i que son millorables). Aconsegueixo millorar temps i la meva MMP en 5k.

Last race of the year and I said goodbye to 2013 with good vibes and better results. I got my best time in 5K.

Així que crec que la valoració general de l’any 2013 en curses ha sigut positiva. Hi han hagut curses bones i menys bones, i bons moments i d’altres menys bons, però he aconseguit fer un balanç positiu de tot això.

Estic molt satisfeta, la veritat, i crec que 2014 serà un bon any, ple de kilometres, de nous reptes i de satisfaccions!

So, I think the overall assessment of the 2013 races has been positive. There were good and less good races and good times and some less good, but I managed to make a positive of this.

I am very satisfied, that is the truth, and I think 2014 will be a good year full of kilometers of new challenges and satisfactions!