Tag Archives: running

Cursa Bombers de Barcelona 10k

Bon dia!!

Sé que, des de l’última entrada ha plogut força. Ho sé. Però l’últim mes ha estat caòtic. Per sort, no caòtic de dolent, sinó de no parar, de canvis de rumb, de prendre decisions,… buff. Però bé, ja hi torno a ser. Perdoneu l’absència. Tinc varies entrades pendents de publicar així que ho aniré fent tan aviat em sigui possible. De moment, començaré pel principi, no?

Aquest últim mes, (si fa no fa, des de l’última cursa que vaig publicar) he entrenat més aviat poc. Però he entrenat, i vaig participar a dos curses. La molt coneguda “Cursa del Corte Inglés” i la mítica “Cursa Bombers de Barcelona“.

De la primera, poca cosa a dir que no coneguem. Molta gent, gran ambient, genial recorregut i poc civisme. Vaig córrer aquesta cursa amb la finalitat de preparar millor la Cursa Bombers, serem sincers.

Però la que realment m’interessa comentar és la Cursa Bombers. L’any passat no la vaig poder córrer ja que em vaig quedar sense inscriure’m i aquest any ho vaig fer. Tothom parlava (i parla) molt bé d’aquesta cursa, i jo volia poder opinar en primera persona.

cursa-bombers-2014-werun

Com sempre, em vaig llevar un parell d’hores abans per poder esmorzar el meu típic àpat de pre-cursa; un parell de plàtans i té vermell. Manies que té una. 🙂 La meva parella (groupie incondicional) i jo vàrem agafar el tren direcció Arc de Triomf. Vam arribar cap allà les 09:20 i de seguida, vàrem anar cap al Parc de la Ciutadella. Vaig veure aquella gentada i em vaig quedar parada. (A dia d’avui, encara em sorprèn la gentada que hi ha en aquests esdeveniments). Sortia en el calaix sub’56. No tenia cap objectiu en ment. (Ejem…) Bé, sí, el meu objectiu secret (tot i que diem que no tenim un objectiu a les curses – només vaig a gaudir (JA!) – sempre tenim alguna cosa en ment!) era mantenir-me en els 56. Degut a la meva forma física, sabia que no podia esperar molt més i vaig decidir ser realista. No descartava millorar temps, però el principal objectiu era no fer més d’aquesta marca. No valia tornar als 58-59 minuts. Ja no.

L’ambient que es respirava era d’admirar. Ànims per aquí i per allà, riures, il·lusió,… la veritat és que m’encanten els moments previs a les curses, es respira un ambient immillorable. Crec que és una de les coses que m’ha enamorat d’aquest esport. L’ambient tan sa que existeix.

Després de 5 minuts des del tret de sortida, el nostre calaix començava a córrer. Vaig intentar agafar un ritme decent sense oblidar que el Paral·lel estava a prop i havia de reservar una mica. Em sentia molt bé. Passem per Floridablanca i després apareix Gran Via, on vaig apretar una mica per recuperar una mica de temps. Continuo corrents a bon ritme fins arribar Passeig St Joan/Arc de Triomf. Continuem per la Ronda Sant Pere i arribem al punt que més em va agradar; Via Laietana. Era el primer cop que corria aquest tram (fins aquell dia mai, en el recorregut d’una cursa, havia corregut per aquí), i em va deixar encantada. Tot de baixada, i al principi, pots veure tota una marejada de samarretes blanques fins a on t’arriba la vista – wow! Em vaig sentir afortunada de poder participar a la cursa. Imatges com aquesta fan que qualsevol cursa valgui la pena. Així doncs, i després de netejar la baba produïda per la visió, vaig apretar una mica més en l’últim tram. Veig l’arc de meta, i miro el meu Nike. 55 minuts, no pot ser. Apreto més encara. No més de 56!!! Corro tot el que les cames donen de sí, i aconsegueixo pasar l’arc en 56 minuts clavats. 🙂 Repte aconseguit. 

CursaBombers001blog

La veritat, no serà l’últim cop que participi a aquesta cursa. Sempre que sigui possible repetiré, tot i que el cost d’inscripció em sembla una mica excessiu.

I vosaltres, vau córrer aquesta cursa? D’altres? 

Jo, de moment, no tinc cap cursa en ment (almenys a curt termini). Molta gent em parla de la cursa DIR (la que corre per la Diagonal), però no m’acabo de decidir. Algú la corre?

A llarg termini sí. La idea és córrer el proper 7 de setembre la Mitja Marató de Sabadell, però ja us explicaré millor en un proper post.

A reveure!! 🙂

¿Una Marató?

Com ja sabeu, fa unes setmanes vaig córrer la meva primer Mitja Marató. Realment, córrer 21k va ser un xut d’adrenalina. Fa un any i mig ni tan sols entrava als meus plans córrer 10k, i ara em veig corrent cada dia més quilometres i amb més ganes! Mai m’havia plantejat que passaria un cop hagués acabat una mitja, bé… és que fa uns mesos ni tan sols tenia planejat córrer una mitja! I ara em trobo aquí, que ja he acabat una mitja i penso… i ara què? Doncs sí, vull córrer una marató!! 

No sé quan, ni a on, ni com m’ho faré, però ho vull fer!! Sé que no serà fàcil, estic doblant la quantitat de quilometres, però tampoc és impossible, oi? Doncs au… toca entrenar molt! Endavant! I com sempre, qualsevol consell serà benvingut…!!! 🙂 Algú s’anima??

I bé, diumenge passat vaig córrer els 10k de Gavà, i va ser una cursa especial; no perque haguès fet la meva MMP, o perque haguès corregut el meu km més ràpid, sinó perque jubilava les meves Nike Free. 😦 Ha sigut la seva última cursa. Aish…M’han acompanyat durant més d’any i mig, en els meus primers 5k, els 10k, la meva primera mitja… Han sigut unes bones companyes de viatge. No crec que les llenci mai. Pobre de qui les vulgui llençar (això és un missatge subliminal pel meu estimat Jordi!).

Però bé, no tot ha de ser trist… també li dono la benvinguda a les meves noves Mizuno Wave Legend! Amb el canvi, guanyo en amortiment. La sola és força més versàtil tant per terra com per asfalt.

Buscava unes sabates que no portessin ni pell, ni cuir, ni res de procedència animal, i aquest model està fabricat en cautxú (el tall i el forro son tèxtil i la plantilla és sintètica).

Avui l’estrenaré amb una tirada curta i veurem quines meravelles us puc explicar.

I vosaltres, quin és el vostre proper repte? Quin calçat feu servir? 

10k Gavà (02.03.2014)

Doncs sí, he afegit una altre cursa al meu “palmarès”. Aquesta, és una d’aquelles curses a les que vas sense cap tipus de pretensions. Perquè sí, perquè et ve de gust. D’aquelles curses a les que només vas a gaudir. El cosí de la meva parella, un crack en això del running en particular i de l’esport en general,  es va inscriure per aconseguir estar en les primeres posicions, i fent un cop d’ull, vaig veure que el recorregut era força pla. I vaig pensar, per què no? Pot estar bé! I sense pensar-ho gaire em vaig inscriure.

I avui era el dia. La idea era sortir de casa cap allà les 7 del matí per anar sense presses, m’agrada arribar d’hora i gaudir de l’ambient. Tot i que em vaig despertar més tard d’allò previst, i del control d’alcoholèmia sobtat a la carretera, vam arribar amb el temps suficient per recollir el dorsal, escalfar una mica i comentar la jugada. Aquest cop no hi ha havia plantejament, l’estratègia era córrer.  🙂 

A les 08:50 vaig anar cap a l’arc de sortida per agafar lloc, ja que no hi havia calaixos. (La cursa de 10k començava a les 9, i els 21k a les 9:45). El tret de sortida va sonar puntual. Rellotge en marxa i comencem! Al començar vaig buscar la llebre de 50 minuts i la de 55, però no la vaig trobar, només veia que als primers quilòmetres tenia la de 45 davant. Mirava enrere però cap rastre. (Després em vaig assabentar que efectivament no hi va haver llebre!) El primer km vaig anar molt ràpid. Crec que ha sigut el quilometre més ràpid en la meva curta vida de runner (cal remarcar que era baixada).En els següents quilòmetres vaig reduir el ritme, la meva idea era mantenir-me en 5’35” aproximadament, i crec que ho vaig aconseguir si fa no fa. El recorregut era pla, a través de polígon industrial, de vegades es feia pesat i intentava que “l’avorriment” no em fes perdre el ritme. Però anaven passant els quilòmetres i jo em sentia bé. Estava gaudint, només corria i era feliç. 

L’últim tram era de pujada i tot i que vaig intentar mantenir el ritme, vaig reduir una mica.

Quan ja entrava a les pistes d’atletisme, on acabaven els 10k, veia que el rellotge marcava quasi els 55′ i vaig decidir fer un sprint final. Volia ser sub55, era el moment. I sí, vaig passar per l’arc de meta en 54:54!

Així doncs… valoració?? Molt satisfeta! Millor marca personal, he fet el meu quilòmetre més ràpid i he aconseguit ser sub55! 

I vosaltres? Heu participat en alguna cursa aquest cap de setmana?

24ª Mitja Marató de Barcelona

OBJECTIU ACONSEGUIT!

Com sabeu, el meu objectiu era ser finisher a la Mitja Marató de Barcelona el passat 16 de febrer, i puc dir, que ho he aconseguit. Potser m’hagués agradat fer un millor temps, però bé… amb un parell de setmanes d’entrenaments dolents, ja sabia a que m’enfrontava, així que puc estar contenta amb el resultat obtingut.

La meva parella i jo vam optar per anar en tren, amb tranquil·litat. Havíem quedat amb l’Eze i la Patrícia prop de l’Arc de Triomf a les 08:15, on parlaríem de com enfrontàvem aquests 21k, a donar-nos ànims i a fer-nos la foto de rigor. Jo estava força nerviosa, sabia que podia fer-ho, però no sabia en quines condicions. Però allà estava, a punt d’aconseguir el repte pel que porto entrenant uns quants mesos. Avui l’Eze em faria de llebre. Al calaix amb trobo amb la Rosa, companya de classe de l’institut i que en els últims mesos compartim passió per aquest esport. Em fa molt il·lusió veure-la!! Ens desitgem sort mútuament i ens concentrem ens els 21k que tenim per davant.

Km. 0 – 5

Vam sortir de l’últim calaix i va costar una mica trobar el ritme. Arribem al Paral·lel i tot i que és una zona que sempre m’ha imposat respecte, la passo bé, sense problemes. Trobo que porto bon ritme i un alè de confiança i positivisme s’apodera de mi. Ja estic corrent la meva primera mitja marató, i si, aquest cop porto dorsal. Abans d’arribar al km.5 ja agafem Gran Via i trobo que és un molt moment per tirar una mica més ràpid i rebaixar uns segons.

Km. 5 – 10

Em trobo bé, amb forces. Continuem per la Gran Via, que a diferencia d’altres vegades no es fa tant pesada. Accelero una mica al Pg. de Sant Joan i passem per Arc de Triomf, on el Jordi, està esperant i animant-nos! Això dona forces!  Continuem, i passem per c/Pallars, Pere IV, fins arribar al km. 10, on passo en 59 minuts, més lent del que volia, però bé, anem fent. (Nota mental: Per favor, he d’aprendre a beure i córrer a la vegada, quin merder amb el Gatorade!!) 

Km. 10 – 15

Tornem a la Gran Via, i aquest cop costa més. Es fa pesada fins arribar a Prim, que l’agafo amb ganes i intento recuperar una mica el que he perdut a Gran Via. Però, entrem a Diagonal, horrible, quin tram més horrible. Avorrit i llarg. Etern. Les meves cames van flaquejar una mica, el cansament començava a aparèixer i aquell tram no ajudava gens! Vaig veure que era un tram bastant odiat pels corredors així que no em vaig sentir sola! 🙂 Només desitjava que acabés. Després de passar el Fòrum, sabia que ja no quedava res!.

Km. 15 – 20 (+1)

Últim tram. Vaig lenta, perdo una mica el ritme, però no desisteixo. Ja ho tinc fet. Sé que no acabaré en dos hores, però sé que l’acabaré. És l’objectiu. L’Eze no deixa d’animar-me i això m’ajuda a intentar no baixar el ritme més. Sé que potser no puc anar més ràpid, però no vull anar més lenta. Arribem a Port Olímpic, vaig fent. Ja veig les Torres Mapfre, un cop allà, ja està fet. Continuo corrents i em prenc el gel. Continuo tirant i ja agafem el Carrer Marina. Només queda 1 kilòmetre! Girem i ja puc veure els arcs de meta. Els últims metres, últims crits d’ànim de l’Eze, trec forces i corro més ràpid. Passo l’arc de meta en 02:08:41.

No és el millor temps, però és el que he fet. Estic satisfeta perquè he fet la meva primera mitja marató. És una distancia que m’agrada i no serà l’última que faci. Ara toca recuperar-se i pensar en nous reptes. Que sí, que ja els tinc en ment i en breu els publicaré i els compartiré amb vosaltres.

De nou, he de donar gràcies a l’Eze, per acompanyar-me km a km en aquesta nova experiència i ser el meu padrí en 21k! Gràcies! L’any vinent si que seran 2 hores! 

I vosaltres? Ja he llegit algunes cròniques d’alguns de vosaltres i només us puc dir: Enhorabona!! Sou uns cracks!! A veure si en un futur, puc compartir alguna cursa amb algun de vosaltres i “empapar-me” dels vostres bons resultats!! 🙂

10 dies i més!

Doncs si, queden 10 dies per a que arribi la Mitja Marató de Barcelona; el meu primer gran repte d’aquest any 2014. (Dic primer, perque ja estic pensant en els propers reptes!)

Potser no he entrenat tot el que havia d’entrenar, però he entrenat i noto resultats. Estic satisfeta i tinc moltes ganes de que arribi el dia M! (M de Mitja, s’entén, no? :D)

Per una altra banda, ja estic inscrita a una 10k per al mes de març. Aquest cop, m’aniré a córrer a Gavà. Vaig valorar l’altimetria del recorregut i vaig pensar que potser podria ser una bona cursa per millorar temps. I bé, ja he començat a mirar altres curses per aquest any… m’agradaria fer totes les possibles de la Lliga Challenge 10K així com alguna mitja més! Alguna suggerència?

Us volia comentar que per Nadal vaig tenir un regalet per part dels meus cunyats. Compressors de la casa CompressSport. Feia temps que ho vaig estar mirant, i finalment els vaig aconseguir. Els vaig estrenar per l’entrenament que vaig fer a la Mitja de Terrassa. Trobo que son força necessaris per tirades llargues, per durant i després, ja que ajuden a la recuperació. Només en tinc un parell, però després de provar-lo, crec que miraré de comprar algun parell més.

En la meva humil opinió, m’han funcionat molt bé. Trobo que, tot i que potser el preu es pot considerar elevat, fan la funció correcta i no sap greu invertir en aquest tipus de material. Evitar lesions ho considero una bona inversió de futur!

Vosaltres en feu servir? Teniu predilecció per alguna marca? M’agradaria conèixer la vostra opinió! 

Mitja Marató de Terrassa 26/01/2014

Com ja sabeu (si aneu llegint el meu bloc de tant en tant) estic inscrita a la Mitja Marató de Barcelona. Aquesta hauria de ser la meva primera mitja però, coses de la vida, no ha estat així. Resulta que el passat diumenge, dia 26 de Gener, es celebrava la Mitja Marató de Terrassa. Tothom m’havia dit que no era la carrera ideal per debutar en aquesta distancia així que la vaig descartar. Ho potser no del tot. No em vaig inscriure, però vaig decidir afegir-me al recorregut per fer un entrenament d’uns 16-17 km.

Vaig arribar a les 09:45 a l’avinguda 22 de Juliol, on començava la cursa. Vaig escalfar una mica i em vaig posar de les últimes per no molestar als corredors inscrits. Va sonar el tret de sortida i els corredors van començar a córrer. En aquest moment vaig sentir molta enveja de tots els que anaven amb dorsal. Però bé, quan van sortir la gran majoria, jo també vaig començar a córrer. No tenia cap pressió, quan el meu cos digués prou, jo em sortiria del recorregut i llestos. Vaig anar sempre a la cua, intentant no molestar a ningú.

Els primers 5 kilòmetres els vaig fer sense cap problema. Alguna pujadeta, però res de l’altre món. Al km. 5.5, la cosa és va començar a complicar. Començava la pujada per c/ Sant Damià (si no recordo malament) que s’unia a la pujada de l’avinguda del Vallès; uns 2,5 km de pujada en total. Aquí les meves cames van començar a fer figa, però vaig reduir el meu pas i cap problema. Vam arribar al km. 8 i teniem un kilòmetre de recorregut pla, on vaig intentar recuperar una mica de temps, ja que en breu tornava una altre pujadeta.

Del km. 10 al 12, el recorregut es podia considerar força pla i de nou, vaig intentar recuperar una mica de temps. Anava segons el previst, arribar al km. 10 en una horeta aproximadament. Oh! Una baixada, genial…!! Bé, aquí també planer… aprofitem… Del km. 13 al 14 (avinguda Abat Marcet), tot pla i un gust poder córrer per aquí, on tants vespres he corregut esquivant gent.

Al km. 14 comença la Ronda de Ponent, on una pujadeta (no tant bèstia, crec) m’espera; però sé que després tinc un kilòmetre de baixada i que puc tornar a guanyar una mica de temps. Tot va força bé, recupero temps i forces, i així arribo al km. 17 on em prenc el gel. Aquí comença la pujada a la Rambla, que es fa eterna i inclús he de parar a caminar uns metres. Torno a córrer. Penso, “és un entrenament, pots parar i marxar cap a casa quan vulguis”. Però les meves cames continuen corrents. “En serio he de parar ARA? Al km. 17?? Només em queden 4 km per acabar, no pararé ara!!”

Continuo corrent. S’acaba la Rambla, però no pas la pujada. Agafem 22 de Juliol amb una altre pujada amb més nivell, si escau. Comença un tros més planer. Continuo corrent. Km. 19. De sobte veig al German i a la Sandra, prop de l’estació de Renfe i em comencen a animar. Em tornen les forces. Continuo corrent i somrient a la vegada. Començo a ser conscient que estic a punt d’acabar la meva primera mitja. Km. 20. Km. 20?? Som-hi!! Un kilòmetre!! Vull córrer més ràpid, però em costa. No pasa res, vas lenta, però continues corrent. Ja ho tinc!! Ja veig l’arc de meta, veig la gent passant i mirant els seus rellotges. Tots somriuen, tots estan satisfets.

mitjamaratoterrassa

Foto cortesia de: Blog Maldito (http://blogmaldito.com/)

Últims metres. Em surten les forces de no sé on, però surten. Últim sprint. No m’ho puc creure. Passo per l’arc de meta quan marca 2h 09m. De veritat? Acabo de fer la meva primera mitja?? Sí!! Començo a plorar de satisfacció i d’emoció. Ho he fet!!

En aquell moment moltes coses passen pel meu cap. L’has acabat, sí; però no és oficial. No importa, és quelcom personal. M’acabo de demostrar que soc capaç de córrer una mitja marató. Sense dorsal, sense xip, no surto a cap llistat però he fet la meva primera mitja. He fet la meva primera mitja!!

Ara, més motivada que mai; MITJA MARATÓ DE BARCELONA, T’ESTIC ESPERANT!