Category Archives: VEGAN

“Y colorín, colorado…

…este blog se ha acabado”.

Doncs sí, després de molt de temps amb aquest bloc, toca passar pàgina.

Aquestes últimes setmanes han estat decisives. Aquest bloc ha estat amb mi durant una etapa, però ara comença una de nova, i necessito tancar algunes portes per obrir altres de noves.

Fa dies que penso en què escriure, en quina seria la millor manera d’acabar, però la veritat, no trobo la millor manera de fer-ho. He repassat les entrades que he escrit durant els últims mesos i tot ser una mica inestable, sé que quan hi he actualitzat ho he fet de bon gust i estic satisfeta.

Així que només necessito donar les gràcies a tots aquells lectors i lectores que han llegit les meves cròniques/opinions/textos, a aquells que han contactat amb mi per privat (he intentat contestar a tots, si no és així, torneu a contactar, el correu electrònic és el mateix!!), i bé, a tots i totes que amb el temps, heu format part, d’una manera o d’una altre, d’aquest bloc.

Moltes gràcies.

Espero que Internet torni a creuar els nostres camins aviat!

Anuncis

¿Una Marató?

Com ja sabeu, fa unes setmanes vaig córrer la meva primer Mitja Marató. Realment, córrer 21k va ser un xut d’adrenalina. Fa un any i mig ni tan sols entrava als meus plans córrer 10k, i ara em veig corrent cada dia més quilometres i amb més ganes! Mai m’havia plantejat que passaria un cop hagués acabat una mitja, bé… és que fa uns mesos ni tan sols tenia planejat córrer una mitja! I ara em trobo aquí, que ja he acabat una mitja i penso… i ara què? Doncs sí, vull córrer una marató!! 

No sé quan, ni a on, ni com m’ho faré, però ho vull fer!! Sé que no serà fàcil, estic doblant la quantitat de quilometres, però tampoc és impossible, oi? Doncs au… toca entrenar molt! Endavant! I com sempre, qualsevol consell serà benvingut…!!! 🙂 Algú s’anima??

I bé, diumenge passat vaig córrer els 10k de Gavà, i va ser una cursa especial; no perque haguès fet la meva MMP, o perque haguès corregut el meu km més ràpid, sinó perque jubilava les meves Nike Free. 😦 Ha sigut la seva última cursa. Aish…M’han acompanyat durant més d’any i mig, en els meus primers 5k, els 10k, la meva primera mitja… Han sigut unes bones companyes de viatge. No crec que les llenci mai. Pobre de qui les vulgui llençar (això és un missatge subliminal pel meu estimat Jordi!).

Però bé, no tot ha de ser trist… també li dono la benvinguda a les meves noves Mizuno Wave Legend! Amb el canvi, guanyo en amortiment. La sola és força més versàtil tant per terra com per asfalt.

Buscava unes sabates que no portessin ni pell, ni cuir, ni res de procedència animal, i aquest model està fabricat en cautxú (el tall i el forro son tèxtil i la plantilla és sintètica).

Avui l’estrenaré amb una tirada curta i veurem quines meravelles us puc explicar.

I vosaltres, quin és el vostre proper repte? Quin calçat feu servir? 

Hora d’esmorzar! (2/2)

En una entrada anterior, us vaig parlar de la civada, com un dels meus esmorzars favorits. I avui, us vull parlar del meu esmorzar per excel·lència. Els batuts de fruita i verdura.

Us he de confessar que tinc una adoració intensa per aquest tipus d’esmorzar. La batedora ha esdevingut la meva millor amiga.

De vegades els faig només de fruita, i d’altres de fruita i verdures. I en ambdós casos, hi ha un element que coincideix: el plàtan. Soc molt fanàtica dels plàtans, crec que podria alimentar-me només de plàtans. Paraula.

I sí, me’ls menjo amb cullera.

Quan faig batuts de fruita, la combinació acostuma a ser:

Aigua o llet vegetal + Plàtan + Altre tipus de fruita

I quan els faig de verdura, la combinació és molt semblant:

Aigua o llet vegetal + Plàtan + fruita (opcional) + fulla verda

Aliments de fulla verda; doncs aquí el que més faig servir és l’espinac (boníssim!), però tenim altres opcions com la bleda, fulles d’enciam, etc… Jugueu amb la vostra creativitat!

I per afegir a la recepta bàsica pots comptar amb les següents opcions.

  • 1-2 cullerades de llavors de chia, cànem o llí
  • 1 culleradeta de crema/puré de fruits secs
  • 1 scoop de proteïna (jo faig servir vegetal)
  • 1 cullerada de cacao en pols o de garrofa en pols
  • 1 culleradeta de “superaliments” (spirulina, gremen de blat, maca, lúcuma, espirulina, etc.)
  • 1 culleradeta d’espècies dolces (canyella o cardamom)
  • Una miiiica de gingebre fresc, pelat
  • Suc de mitja llimona
  • Un petit grapat d’herbes fresques  (alfàbrega, coriandre, julivert)

Tot a la batedora i llestos! Batim fins que obtinguem una textura cremosa, i mmm…!

Que no us faci por provar coses noves, de vegades pot ser que el resultat no sigui l’esperat, però d’altres… buff! el resultat pot ser increïble!! 

I per acabar, podem ficar cosetes per sobre i barrejar, com ara fruits secs crus, granola (o muesli),…

I pels que estigueu pensant en el tema calories. No hi penseu… El nostre cos no necessita números, necessita nutrients i aquests esmorzars son nutricionalment complets i deliciosos.

Hora d’esmorzar! (Part 1/2)

Segurament molts de vosaltres heu llegit milions de vegades que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Doncs bé, jo els hi dono la raó. Esmorzar bé, és bàsic per començar bé el dia.

No us faré apologia de com ha de ser un bon esmorzar, trobareu moltíssima informació per internet. Tot i així, us deixo un enllaç que explica en línies generals, perquè SI hem d’esmorzar.

Després d’haver dejunat tota la nit, l’esmorzar ajuda a mantenir estables els nivells de glucosa en la sang, permetent que la insulina metabolitzi el sucre de forma ordenada i constant. Del contrari, el sucre en sang es dispararia i el cos generaria un excés d’insulina, una situació que a llarg termini pot provocar greus problemes de salut, entre ells la diabetis. Font: www.etselquemenges.cat

Al llarg de la meva (curta) vida, he tastat diferent tipus d’esmorzar, però hi ha dos que predominen en el meu dia a dia. La civada i els batuts de fruita i verdura. Avui us parlaré de la civada.

Civada

La civada és un aliment molt saludable i molt energètic. Molt fàcil de preparar i amb un gust molt agradable. Son hidrats de carboni complexos; això vol dir que s’absorbeixen de forma lenta, i per tant, alliberen els seus sucres de forma lenta proporcionant un manteniment del nivell de sucre en sang de forma constant.

Aquí us faig cinc cèntims de les seves propietats:

  • Regulació del colesterol: un bol de civada disminueix el colesterol, redueix el risc associat a les malalties cardiovasculars, i a més, segons estudis de la Universitat de Harvard, qui menja civada cada dia presenta risc menor en un 29% de patir insuficiència cardíaca.
  • Millora l’estat de la pell i el cabell.
  • Regula el pes (Té la propietat de ser un regulador metabòlic, ajuda a depurar i cobreix possibles carències).
  • Ajuda la concentració.
  • Millora la vista. Degut a les grans quantitats de fibra lluita contra la degeneració macular.
  • Enforteix el sistema immunològic.

Podria continuar, però crec que amb aquestes ja us puc convèncer de que aquest aliment és un gran aliat a la nostra dieta, oi??

Jo, la prenc sovint (està a la posició nº2 del meu rànquing d’esmorzars preferits), i l’acostumo a cuinar amb beguda vegetal (normalment llet d’avellana o d’ametlla), amb llavors de chia i llí. Després li afegeixo fruita (nabius, plàtans, gerds), i llavors de carbassa. I ho podem acompanyar amb un té o un infusió.

Més endavant, us parlaré dels batuts de fruita, dels que soc una apassionada!! Aquests si que estan al nº1 del rànquing!!  De moment, us deixo alguna mostra dels meus esmorzars amb civada:

 

Mitja Marató de Terrassa 26/01/2014

Com ja sabeu (si aneu llegint el meu bloc de tant en tant) estic inscrita a la Mitja Marató de Barcelona. Aquesta hauria de ser la meva primera mitja però, coses de la vida, no ha estat així. Resulta que el passat diumenge, dia 26 de Gener, es celebrava la Mitja Marató de Terrassa. Tothom m’havia dit que no era la carrera ideal per debutar en aquesta distancia així que la vaig descartar. Ho potser no del tot. No em vaig inscriure, però vaig decidir afegir-me al recorregut per fer un entrenament d’uns 16-17 km.

Vaig arribar a les 09:45 a l’avinguda 22 de Juliol, on començava la cursa. Vaig escalfar una mica i em vaig posar de les últimes per no molestar als corredors inscrits. Va sonar el tret de sortida i els corredors van començar a córrer. En aquest moment vaig sentir molta enveja de tots els que anaven amb dorsal. Però bé, quan van sortir la gran majoria, jo també vaig començar a córrer. No tenia cap pressió, quan el meu cos digués prou, jo em sortiria del recorregut i llestos. Vaig anar sempre a la cua, intentant no molestar a ningú.

Els primers 5 kilòmetres els vaig fer sense cap problema. Alguna pujadeta, però res de l’altre món. Al km. 5.5, la cosa és va començar a complicar. Començava la pujada per c/ Sant Damià (si no recordo malament) que s’unia a la pujada de l’avinguda del Vallès; uns 2,5 km de pujada en total. Aquí les meves cames van començar a fer figa, però vaig reduir el meu pas i cap problema. Vam arribar al km. 8 i teniem un kilòmetre de recorregut pla, on vaig intentar recuperar una mica de temps, ja que en breu tornava una altre pujadeta.

Del km. 10 al 12, el recorregut es podia considerar força pla i de nou, vaig intentar recuperar una mica de temps. Anava segons el previst, arribar al km. 10 en una horeta aproximadament. Oh! Una baixada, genial…!! Bé, aquí també planer… aprofitem… Del km. 13 al 14 (avinguda Abat Marcet), tot pla i un gust poder córrer per aquí, on tants vespres he corregut esquivant gent.

Al km. 14 comença la Ronda de Ponent, on una pujadeta (no tant bèstia, crec) m’espera; però sé que després tinc un kilòmetre de baixada i que puc tornar a guanyar una mica de temps. Tot va força bé, recupero temps i forces, i així arribo al km. 17 on em prenc el gel. Aquí comença la pujada a la Rambla, que es fa eterna i inclús he de parar a caminar uns metres. Torno a córrer. Penso, “és un entrenament, pots parar i marxar cap a casa quan vulguis”. Però les meves cames continuen corrents. “En serio he de parar ARA? Al km. 17?? Només em queden 4 km per acabar, no pararé ara!!”

Continuo corrent. S’acaba la Rambla, però no pas la pujada. Agafem 22 de Juliol amb una altre pujada amb més nivell, si escau. Comença un tros més planer. Continuo corrent. Km. 19. De sobte veig al German i a la Sandra, prop de l’estació de Renfe i em comencen a animar. Em tornen les forces. Continuo corrent i somrient a la vegada. Començo a ser conscient que estic a punt d’acabar la meva primera mitja. Km. 20. Km. 20?? Som-hi!! Un kilòmetre!! Vull córrer més ràpid, però em costa. No pasa res, vas lenta, però continues corrent. Ja ho tinc!! Ja veig l’arc de meta, veig la gent passant i mirant els seus rellotges. Tots somriuen, tots estan satisfets.

mitjamaratoterrassa

Foto cortesia de: Blog Maldito (http://blogmaldito.com/)

Últims metres. Em surten les forces de no sé on, però surten. Últim sprint. No m’ho puc creure. Passo per l’arc de meta quan marca 2h 09m. De veritat? Acabo de fer la meva primera mitja?? Sí!! Començo a plorar de satisfacció i d’emoció. Ho he fet!!

En aquell moment moltes coses passen pel meu cap. L’has acabat, sí; però no és oficial. No importa, és quelcom personal. M’acabo de demostrar que soc capaç de córrer una mitja marató. Sense dorsal, sense xip, no surto a cap llistat però he fet la meva primera mitja. He fet la meva primera mitja!!

Ara, més motivada que mai; MITJA MARATÓ DE BARCELONA, T’ESTIC ESPERANT! 

Cursa Sant Antoni (Barcelona) 19.01.2014

I aquesta va ser la primera cursa de l’any. I crec que no podia haver començat millor.

El dissabte anterior al dia de la cursa, vaig anar a buscar el dorsal a la fira del corredor. Fira petitona, però eficaç. Arribo, agafo el meu dorsal, la meva samarreta i cap a casa. Quan vaig recollir el dorsal, vaig tenir molt bones sensacions amb el número. Tonteries meves, el número de dorsal em va donar bon rotllo.

Diumenge. Passem a buscar al Juan Carlos amb el cotxe i cap a Barcelona. Arribem ben puntuals al punt de trobada dels VeggieRunners per fer-nos la foto de rigor. Allà hi som l’Eze, el Juan Carlos, el Rafa i servidora. Comencen a caure les primeres gotes, però pensem que no plourà per la cursa…

…i que equivocats que anàvem. Quan ens disposem a posar-nos als nostres respectius calaixos de sortida, comença a ploure més fort i penso que aquesta serà la meva primera cursa amb pluja. Busco a la meva parella per posar-me el meu impermeable, però no el trobo i la cursa està a punt de començar, així que res. Escalfem una mica més i endavant.

Començo la cursa una mica desorientada. El meu rellotge no troba senyal de GPS (suposo per la pluja) i no sé a quin ritme estic corrent. Calculo que potser vaig a 5’10 o 5’20, però no n’estic segura. Al km.2 el meu rellotge dona senyals de vida i comença a funcionar. No anava desencaminada; mantinc el ritme i veig que efectivament porto un ritme 5’15”. La pluja continua, però veig que hi ha possibilitats de que escampi aviat. No sé si m’alegro o no, això de córrer amb pluja comença a tenir el seu punt.

Quan passem pel Mercat de Sant Antoni em sento bé, veig que estic mantenint un ritme estable, cosa que m’anima bastant per continuar així. Llavors, recordo que en breu toca passar pel meu amat Paral·lel i decideixo reduir el ritme una mica (5’35). Em sento bé, molt bé. Els kilòmetres em passen ràpid i em veig amb forces de tirar amb el ritme del principi, així que accelero una mica el ritme i em quedo 5’20” on vaig còmode.

Tornem a passar per la Gran Via, i això significa que la cosa ja s’acaba, així que toca accelerar una mica més, i intentar passar per l’últim arc amb un millor temps.

I sí, aconsegueixo la meva millor marca personal!! 00:56:23! Per una banda estic enormement contenta perque en cada cursa veig millores, però per una altre banda penso… joder! t’has quedat raspant els 55 minuts!

Així que la meva valoració és positiva, molt positiva!!

I un cop feta la cursa de Sant Antoni, ara sí… el meu proper objectiu és la Mitja Marató de Barcelona. Queda poc menys d’un mes per enfrontar-me als meus primers 21km, i començo a sentir nervis, molts nervis, però també una il·lusió enorme!

Quins son els vostres propers reptes??

(I amb aquesta entrada arribo al post 200!!!!)