“Y colorín, colorado…

…este blog se ha acabado”.

Doncs sí, després de molt de temps amb aquest bloc, toca passar pàgina.

Aquestes últimes setmanes han estat decisives. Aquest bloc ha estat amb mi durant una etapa, però ara comença una de nova, i necessito tancar algunes portes per obrir altres de noves.

Fa dies que penso en què escriure, en quina seria la millor manera d’acabar, però la veritat, no trobo la millor manera de fer-ho. He repassat les entrades que he escrit durant els últims mesos i tot ser una mica inestable, sé que quan hi he actualitzat ho he fet de bon gust i estic satisfeta.

Així que només necessito donar les gràcies a tots aquells lectors i lectores que han llegit les meves cròniques/opinions/textos, a aquells que han contactat amb mi per privat (he intentat contestar a tots, si no és així, torneu a contactar, el correu electrònic és el mateix!!), i bé, a tots i totes que amb el temps, heu format part, d’una manera o d’una altre, d’aquest bloc.

Moltes gràcies.

Espero que Internet torni a creuar els nostres camins aviat!

Cursa Bombers de Barcelona 10k

Bon dia!!

Sé que, des de l’última entrada ha plogut força. Ho sé. Però l’últim mes ha estat caòtic. Per sort, no caòtic de dolent, sinó de no parar, de canvis de rumb, de prendre decisions,… buff. Però bé, ja hi torno a ser. Perdoneu l’absència. Tinc varies entrades pendents de publicar així que ho aniré fent tan aviat em sigui possible. De moment, començaré pel principi, no?

Aquest últim mes, (si fa no fa, des de l’última cursa que vaig publicar) he entrenat més aviat poc. Però he entrenat, i vaig participar a dos curses. La molt coneguda “Cursa del Corte Inglés” i la mítica “Cursa Bombers de Barcelona“.

De la primera, poca cosa a dir que no coneguem. Molta gent, gran ambient, genial recorregut i poc civisme. Vaig córrer aquesta cursa amb la finalitat de preparar millor la Cursa Bombers, serem sincers.

Però la que realment m’interessa comentar és la Cursa Bombers. L’any passat no la vaig poder córrer ja que em vaig quedar sense inscriure’m i aquest any ho vaig fer. Tothom parlava (i parla) molt bé d’aquesta cursa, i jo volia poder opinar en primera persona.

cursa-bombers-2014-werun

Com sempre, em vaig llevar un parell d’hores abans per poder esmorzar el meu típic àpat de pre-cursa; un parell de plàtans i té vermell. Manies que té una. :) La meva parella (groupie incondicional) i jo vàrem agafar el tren direcció Arc de Triomf. Vam arribar cap allà les 09:20 i de seguida, vàrem anar cap al Parc de la Ciutadella. Vaig veure aquella gentada i em vaig quedar parada. (A dia d’avui, encara em sorprèn la gentada que hi ha en aquests esdeveniments). Sortia en el calaix sub’56. No tenia cap objectiu en ment. (Ejem…) Bé, sí, el meu objectiu secret (tot i que diem que no tenim un objectiu a les curses – només vaig a gaudir (JA!) – sempre tenim alguna cosa en ment!) era mantenir-me en els 56. Degut a la meva forma física, sabia que no podia esperar molt més i vaig decidir ser realista. No descartava millorar temps, però el principal objectiu era no fer més d’aquesta marca. No valia tornar als 58-59 minuts. Ja no.

L’ambient que es respirava era d’admirar. Ànims per aquí i per allà, riures, il·lusió,… la veritat és que m’encanten els moments previs a les curses, es respira un ambient immillorable. Crec que és una de les coses que m’ha enamorat d’aquest esport. L’ambient tan sa que existeix.

Després de 5 minuts des del tret de sortida, el nostre calaix començava a córrer. Vaig intentar agafar un ritme decent sense oblidar que el Paral·lel estava a prop i havia de reservar una mica. Em sentia molt bé. Passem per Floridablanca i després apareix Gran Via, on vaig apretar una mica per recuperar una mica de temps. Continuo corrents a bon ritme fins arribar Passeig St Joan/Arc de Triomf. Continuem per la Ronda Sant Pere i arribem al punt que més em va agradar; Via Laietana. Era el primer cop que corria aquest tram (fins aquell dia mai, en el recorregut d’una cursa, havia corregut per aquí), i em va deixar encantada. Tot de baixada, i al principi, pots veure tota una marejada de samarretes blanques fins a on t’arriba la vista – wow! Em vaig sentir afortunada de poder participar a la cursa. Imatges com aquesta fan que qualsevol cursa valgui la pena. Així doncs, i després de netejar la baba produïda per la visió, vaig apretar una mica més en l’últim tram. Veig l’arc de meta, i miro el meu Nike. 55 minuts, no pot ser. Apreto més encara. No més de 56!!! Corro tot el que les cames donen de sí, i aconsegueixo pasar l’arc en 56 minuts clavats. :) Repte aconseguit. 

CursaBombers001blog

La veritat, no serà l’últim cop que participi a aquesta cursa. Sempre que sigui possible repetiré, tot i que el cost d’inscripció em sembla una mica excessiu.

I vosaltres, vau córrer aquesta cursa? D’altres? 

Jo, de moment, no tinc cap cursa en ment (almenys a curt termini). Molta gent em parla de la cursa DIR (la que corre per la Diagonal), però no m’acabo de decidir. Algú la corre?

A llarg termini sí. La idea és córrer el proper 7 de setembre la Mitja Marató de Sabadell, però ja us explicaré millor en un proper post.

A reveure!! :)

Bol de civada amb llavors i fruita

Amb el temps he aprés a escoltar al meu cos i a conèixer que necessita a cada moment. I sé que necessito un gran bol de fruita (en totes les variants, ja pot ser batuda o bé, tallada a trossets) per començar el dia, perque el meu cos m’ho demana. Però no avui. Avui el cos, em demanava un altre cosa.

L’he fet cas i m’he preparat un bol de civada, molt gustós i nutritiu. En una entrada anterior ja us vaig fer cinc cèntims sobre la civada i les seves propietats (ho podeu consultar aquí).

Aquí us comparteixo la recepta de com jo ho faig, però recordeu que això és totalment personal.

BOL DE CIVADA AMB LLAVORS I FRUITA

Ingredients

  • Civada (al gust – jo acostumo a ficar uns 50-60 grams)
  • Beguda d’avellana (o podeu fer servir qualsevol altre beguda vegetal)
  • Canyella
  • Llavors de chía
  • Llavors de llí
  • Xarop d’atzavara (o melassa d’arròs)
  • Llavors de Carbassa
  • Fruita a escollir

Escalfem la beguda d’avellana a foc mig. Afegim una mica de canyella al gust, llavors de chía i llavors de llí. Remenem poc a poc. Després afegim la civada poc a poc i anem remenant. Ho deixem a foc mig-baix uns minuts. Quan vegem que la barreja ha absorbit gaire bé tot el líquid, fiquem un rajolí de xarop d’atzavara o de melassa d’arròs. Tornem a remenar i apaguem el foc, deixant-lo reposar una miqueta.

Tot seguit, per emplatar, ho fico en un bol i li afegim les llavors de carbassa i la fruita que hem escollit. En aquest cas, jo vaig escollir plàtan i nabius. Si voleu, podeu escampar algunes llavors de chia per sobre.

oats

 

Normalment, ho acompanyo amb un té vermell o amb un suc natural.

Amb aquest esmorzar la panxa està satisfeta durant hores (fins a mig matí que faig un segon esmorzar més petit), i el que és més important, em proporciona una energia constant i estable durant el matí.

I vosaltres, que heu esmorzat avui?

¿Una Marató?

Com ja sabeu, fa unes setmanes vaig córrer la meva primer Mitja Marató. Realment, córrer 21k va ser un xut d’adrenalina. Fa un any i mig ni tan sols entrava als meus plans córrer 10k, i ara em veig corrent cada dia més quilometres i amb més ganes! Mai m’havia plantejat que passaria un cop hagués acabat una mitja, bé… és que fa uns mesos ni tan sols tenia planejat córrer una mitja! I ara em trobo aquí, que ja he acabat una mitja i penso… i ara què? Doncs sí, vull córrer una marató!! 

No sé quan, ni a on, ni com m’ho faré, però ho vull fer!! Sé que no serà fàcil, estic doblant la quantitat de quilometres, però tampoc és impossible, oi? Doncs au… toca entrenar molt! Endavant! I com sempre, qualsevol consell serà benvingut…!!! :) Algú s’anima??

I bé, diumenge passat vaig córrer els 10k de Gavà, i va ser una cursa especial; no perque haguès fet la meva MMP, o perque haguès corregut el meu km més ràpid, sinó perque jubilava les meves Nike Free. :( Ha sigut la seva última cursa. Aish…M’han acompanyat durant més d’any i mig, en els meus primers 5k, els 10k, la meva primera mitja… Han sigut unes bones companyes de viatge. No crec que les llenci mai. Pobre de qui les vulgui llençar (això és un missatge subliminal pel meu estimat Jordi!).

Però bé, no tot ha de ser trist… també li dono la benvinguda a les meves noves Mizuno Wave Legend! Amb el canvi, guanyo en amortiment. La sola és força més versàtil tant per terra com per asfalt.

Buscava unes sabates que no portessin ni pell, ni cuir, ni res de procedència animal, i aquest model està fabricat en cautxú (el tall i el forro son tèxtil i la plantilla és sintètica).

Avui l’estrenaré amb una tirada curta i veurem quines meravelles us puc explicar.

I vosaltres, quin és el vostre proper repte? Quin calçat feu servir? 

10k Gavà (02.03.2014)

Doncs sí, he afegit una altre cursa al meu “palmarès”. Aquesta, és una d’aquelles curses a les que vas sense cap tipus de pretensions. Perquè sí, perquè et ve de gust. D’aquelles curses a les que només vas a gaudir. El cosí de la meva parella, un crack en això del running en particular i de l’esport en general,  es va inscriure per aconseguir estar en les primeres posicions, i fent un cop d’ull, vaig veure que el recorregut era força pla. I vaig pensar, per què no? Pot estar bé! I sense pensar-ho gaire em vaig inscriure.

I avui era el dia. La idea era sortir de casa cap allà les 7 del matí per anar sense presses, m’agrada arribar d’hora i gaudir de l’ambient. Tot i que em vaig despertar més tard d’allò previst, i del control d’alcoholèmia sobtat a la carretera, vam arribar amb el temps suficient per recollir el dorsal, escalfar una mica i comentar la jugada. Aquest cop no hi ha havia plantejament, l’estratègia era córrer.  :) 

A les 08:50 vaig anar cap a l’arc de sortida per agafar lloc, ja que no hi havia calaixos. (La cursa de 10k començava a les 9, i els 21k a les 9:45). El tret de sortida va sonar puntual. Rellotge en marxa i comencem! Al començar vaig buscar la llebre de 50 minuts i la de 55, però no la vaig trobar, només veia que als primers quilòmetres tenia la de 45 davant. Mirava enrere però cap rastre. (Després em vaig assabentar que efectivament no hi va haver llebre!) El primer km vaig anar molt ràpid. Crec que ha sigut el quilometre més ràpid en la meva curta vida de runner (cal remarcar que era baixada).En els següents quilòmetres vaig reduir el ritme, la meva idea era mantenir-me en 5’35” aproximadament, i crec que ho vaig aconseguir si fa no fa. El recorregut era pla, a través de polígon industrial, de vegades es feia pesat i intentava que “l’avorriment” no em fes perdre el ritme. Però anaven passant els quilòmetres i jo em sentia bé. Estava gaudint, només corria i era feliç. 

L’últim tram era de pujada i tot i que vaig intentar mantenir el ritme, vaig reduir una mica.

Quan ja entrava a les pistes d’atletisme, on acabaven els 10k, veia que el rellotge marcava quasi els 55′ i vaig decidir fer un sprint final. Volia ser sub55, era el moment. I sí, vaig passar per l’arc de meta en 54:54!

Així doncs… valoració?? Molt satisfeta! Millor marca personal, he fet el meu quilòmetre més ràpid i he aconseguit ser sub55! 

I vosaltres? Heu participat en alguna cursa aquest cap de setmana?

28 de Febrer: Dia Mundial de les Malalties Rares

Tinc moltes coses a explicar, i ho hauré de fer de mica en mica. Nous reptes, valoracions, compres, receptes,… moltes coses que vull dosificar.

Però avui us porto un post diferent. No sé si sabeu que demà, dia 28 de Febrer, és el Dia Mundial de les Malalties Rares.

Les malalties rares són aquelles que tenen una baixa incidència en la població. Per ser considerada com a rara, cada malaltia específica només pot afectar un nombre limitat de persones. Concretament, quan afecta a menys de 5 de cada 10.000 habitants. No obstant això, les patologies poc freqüents afecten un gran nombre de persones, ja que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha prop de 7.000 malalties rares que afecten el 7% de la població mundial. En total, s’estima que a Espanya hi ha més de 3 milions de persones amb malalties poc freqüents.

Per aquesta raó, qualsevol persona pot patir una patologia poc freqüent, en qualsevol etapa de la vida.

A nivell local es portaran a terme diferents activitats que tenen com a objectiu conscienciar sobre les patologies poc freqüents i atreure l’atenció sobre les grans situacions de falta d’equitat i injustícies que viuen les famílies.

A la seva web podreu trobar més informació sobre les malalties així com les activitats que s’estan portant a terme per recolçar aquesta iniciativa

I per finalitzar, us vull parlar de FEDER; la veu d’aquesta iniciativa. FEDER és l’organització que integra als malalts amb malalties rares de baixa prevalència i representa la seva veu. FEDER dedica els seus esforços per fer visible el greu problema de salut pública que suposen les enfermetats poc freqüents.

Composta per més de 200 associacions, a FEDER treballen de forma integral amb les famílies amb malalties rares mitjançant projectes i serveis destinats a millorar la seva qualitat de vida a curt, mitjà i llarg termini. Treballen per un món en què les persones que pateixen una malaltia poc freqüent tinguin les mateixes oportunitats en la vida que la resta de la societat, sense importar la raresa de la seva malaltia.

De veritat, feu un cop d’ull i informeu-vos!